¿Recordem les impressions o fotocòpies casolanes de gossos i gats perduts enganxades pel carrer? ¿Podríem aplicar-ho al món del llibre? A partir d’una anècdota verídica viscuda per l’especialista en comunicació cultural Neus Chordà, molt coneguda al sector editorial, ens hi acostem. L’home A té un llibre que s’estima amb bogeria. L’home B, amic de l’anterior, li demana que l’hi deixi un cop i un altre. L’home A s’hi nega, però davant la insistència de l’home B, al final cedeix. L’home B perd el llibre. O més aviat se’l descuida en un lloc públic. Mort de vergonya, sabent que si A no recupera el seu llibre li causarà un xoc emocional dels grossos, se li acudeix la idea de l’anunci. Com si el llibre fos un gosset o un gatet, omple el barri de fotos amb la portada. “Llibre perdut!” La nostra amiga Neus Chordà, apassionada del llibre, fa una fotografia de l’anunci i el difon per la xarxa. No sabrem mai el final d’aquesta història, però serveix per il·lustrar què pot arribar a significar un llibre en la nostra vida. La setmana passada citàvem el doctor Ramon Alcoberro i Pericay (moltes disculpes per haver-lo confós amb el seu germà Agustí!), el qual es feia ressò de la davallada de vendes de llibres a França.

Insereix-te un llibre?

Hi vèiem un canvi de paradigma: llegir serà cada vegada menys l’acte que hem vingut fent fins ara. Potser llegir una novel·la consistirà en inserir-nos un xip darrere l’orella. L’anècdota que ha volgut compartir amb nosaltres l’amiga Neus Chordà, la de l’amor foll d’un home per un llibre (molt més interessant que l’angoixa del poca-solta que l’ha perdut), ens mostra per què el llibre ha aguantat el bombardeig de les noves tecnologies i no ha desaparegut a la velocitat supersònica amb què ho han fet, per exemple, les càmeres de fer fotos (no parlem dels professionals!) a mans dels dispositius fotogràfics dels mòbils. El llibre aguantarà fins on pugui. La follia de l’home A farà que així sigui. Però potser, en un futur no sé si gaire llunyà, passarà a ser un objecte especial, excepcional, exòtic, potser exquisidament marginal. Nosaltres som nosaltres i els nostres llibres. Un xip contenint les cent millors novel·les de la història, que se l’insereixin ells. Ens trobaran parapetats darrere la barricada… feta de llibres, esclar.