BarcelonaFa pocs dies es va veure a la televisió un reportatge que parlava i mostrava el cas d’una escola de la ciutat en què havien adoptat un gos: era un golden retriever si ens hi fixem bé, i els nens i nenes semblaven pertànyer a una classe de primària, o potser eren més petits.

L'important d’aquella notícia era que el gos havia afavorit la bona entesa entre els escolars, que, a l'entrar al col·legi, amanyagaven el cap de l'animal, el qual, com escau a aquesta raça, s’ho agafava tot pel costat bo. Els gossos saben que les criatures poden tenir instints malèvols, però ells s’hi comporten amb una mansuetud extraordinària, tot suposant que la majoria de nens i nenes no els faran cap mal, o que no n’hi poden fer perquè són menuts.

L’experiment donarà resultats beneficiosos, perquè, si la mainada pot acabar no se sap com, els gossos, en especial els d’aquella raça, són d’una innocència absoluta i permanent. L’escola de filosofia dels anomenats cínics –paraula que procedia de kyon (gos) però que ara posseeix un significat molt diferent– s’anomenava justament així en honor de les virtuts d’aquests mamífers. Els cínics grecs –Antístenes, Diògenes de Sínope, Menip– es miraven la vida amb prudència i circumspecció, no s’alteraven davant de cap esdeveniment mentre no els fregués directament i consideraven que els avatars, maldecaps i contingències de la vida s’havien d’encarar amb serenitat, fins i tot amb un desmenjament solemne, beatífic i callat: per això van agafar aquell nom.

Un es pregunta si la presència d’un gos tan amorós com aquell del reportatge portaria cap avantatge o alguna solució als problemes que es presenten progressivament a l’ESO i al batxillerat, etapes de l’educació en què la disciplina “cínica” desapareix progressivament. Potser no serviria per a res, i qui sap si un no li donaria una puntada de peu a l’animal o l’altre hi passaria pel costat amb una declarada indiferència. Els adolescents ja no tenen per la contingència absoluta –la dels gossos, la dels vells– la mateixa fascinació que els més petits.

I a un se li acut que, atès que els professors han perdut bona part de l’autoritat que ostentaven entre els alumnes, no seria mala idea portar a classe un tigre ensinistrat, que només posaria ordre enmig d’un avalot en casos d’extrema necessitat.