BarcelonaSempre és útil llegir els escriptors dels països on esclaten les guerres: se’n treu molta més informació que de desenes d’articles de diaris o vídeos en directe. O una informació diferent, que sembla individual però que és més profunda. D’escriptors ucraïnesos n’hi ha pocs, de traduïts, ja no diguem en català. Fa poc es va publicar L’últim amor de Baba Dúnia, d'Alina Bronsky, o la fantàstica història de la resistència d’una àvia que vol quedar-se a viure al territori contaminat de Txernòbil, i també es pot trobar la poesia d’Ilya Kaminsky, un poeta nascut a Odessa i emigrat als Estats Units de molt jove, a qui els nord-americans consideren un dels grans poetes vius del moment.

Però n’hi ha més: un dels que més novel·les té en castellà, publicades a Acantilado, és Iuri Andrukhóvitx, a qui aquests dies entrevisten alguns diaris perquè deixi anar perles com "No, la literatura no aturarà Putin" o "Guanyarem". Els lectors de Moscoviada, Perverzión o Doce anillos saben que la literatura d'Andrukhóvitx, desbocada i carnavalesca, barroca i satírica, no té un pèl d’ingènua. Les històries que narra, plenes d’elements fantasmagòrics i per riure sense parar, deixen un regust amarguíssim i ajuden a il·lustrar els episodis que la història només explica de forma freda, amb xifres i dates.

La majoria de les seves novel·les narren les desventures de poetes joves o no tan joves per carrers i edificis habitats en certa forma per les antigues estructures imperials: fortaleses que eren presons i ara són escoles, antigues seus de ministeris de la guerra, soterranis del KGB... i això li serveix per narrar la decadència de la Unió Soviètica i la descomposició del gran imperi en repúbliques que és l’origen de conflictes com el que ens ocupa aquests dies. Sent-ne conscient o no, fa psicogeografia: creu que els espais tenen la seva pròpia personalitat i que les coses que hi passen o les persones que els habiten els marquen per sempre més.

Què passarà amb els espais on ara exploten les bombes? Els escriptors ucraïnesos narraran el que en puguin (o en vulguin) narrar. Mentre no ho tinguin a punt, llegim els qui ja van presagiar la resistència heroica dels uns i la decadència perillosa dels altres, deixem que la literatura actuï com a porta d’entrada a les altres ànimes.