Un magnífic llibre de memòries sobre l’amor, la família i l’enyor

En una altra vida vaig cursar un postgrau de cinema a la New York University i vam tenir la sort que van convidar l’actriu Liv Ullmann a una classe. Ho vaig aprofitar per fer-li una entrevista per a un dels mitjans que em donaven feina com a corresponsal. Recordo que vam parlar de com costa que t’ofereixin papers quan ets una dona de més de quaranta anys. També li devia preguntar com s’ho va fer per combinar maternitat i professió mentre la seva filla era petita. La pregunta era pertinent, no dic que no, però em temo que potser no l’hauria formulada si m’hagués tocat entrevistar el pare de la nena, el cineasta Ingmar Bergman. I això que ell en tenia nou, de fills. De sis dones diferents.

He recordat aquella conversa llegint el llibre autobiogràfic Inquiets, de Linn Ullmann, filla de Liv Ullmann i d’Ingmar Bergman, publicat per Les Hores amb traducció al català de Meritxell Salvany (en castellà ha sortit amb el segell de Gatopardo Ediciones, traducció d’Ana Flecha). L’escriptora Linn Ullmann (Oslo, 1966) ha trenat un esplèndid llibre de memòries sobre la memòria, la infantesa, la família i l’amor. Un amor com el que va néixer entre els seus pares el 1965 i que es va acabar abans que ella fos prou gran per recordar res. “Jo era la nena d’ell i la d’ella, però no vaig ser mai la nena de tots dos. No hi va haver mai un nosaltres tres. [...] Aquesta constel·lació no existeix”.

A la Linn nena, que el seu pare no hi fos li semblava normal; que la seva mare l’abandonés per anar-se’n a rodar l’omplia d’enyor i de por de perdre-la. Quan ella tenia deu anys, Ingmar Bergman es va autoexiliar a Alemanya perquè a Suècia l’acusaven d’haver evadit impostos. “A mi no em sembla cap gran cosa, que el pare se n’hagi anat a viure a Alemanya, perquè, quan sé que no és a Hammars, jo no hi penso gaire, en on deu ser, i tampoc no penso gaire en ell en general. Quan la mare se’n va de viatge, en canvi, no paro de pensar en ella i l’enyoro moltíssim. Quan la veig que surt de casa per marxar lluny, ja la trobo a faltar, i la continuo trobant a faltar fins que torna. L’enyoro tant que sempre penso que, a part del cos que ja tinc, me’n caldria un altre. Un altre cos on cabés tota l’enyorança que arrossego”.

Ara bé, Inquiets és sobretot un llibre al voltant del pare de l’autora, cineasta reconegut com un dels més importants de la història i escriptor eclipsat per l’home de cine. Va ser amb ell que Linn Ullmann va projectar escriure un llibre sobre la vellesa, la memòria, el llenguatge i la pèrdua. Pare i filla es van passar dos anys fent plans i parlant del llibre. Però Bergman es va morir quan només havien gravat mitja dotzena de converses, i amb dificultats: ell perdia facultats, cada cop li fugien més paraules del cap. Les gravacions les van fer al maig del 2007 i el cineasta es va morir a finals de juliol. No va ser fins set anys després que el marit de Linn Ullman va trobar la gravadora a les golfes i ella es va veure amb cor d’escoltar unes cintes gravades amb més voluntat que qualitat.

¿Com hauria d’afrontar una filla el dol per la mort del pare?

Si Inquiets se centra sobretot en el pare de l’autora també és perquè és ell qui s’ha mort. Aquestes memòries són part d’un dol que la narradora no va saber com afrontar, d’un dol que tenia la impressió d’afrontar malament, potser perquè sempre passa això, amb el dol: que cadascú l’afronta com bonament pot i tothom té la sensació de no estar-ho fent de la manera correcta. No hi ha cap manera correcta d’encarar l’abisme.

“El que miro de fer ara –escriu Linn Ullmann cap al final d’aquest llibre honest, valent, elegant, molt i molt recomanable– és aconseguir treure l’entrellat de l’amor, dels meus pares, de per què la soledat va tenir i ha tingut sempre un paper a la vida de tots dos i per què el que els feia més por del món era que els abandonessin”.

____________________

Compra aquest llibre

Fes clic aquí per adquirir Inquiets de Linn Ullman a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.