BarcelonaEls lectors d’estiu ens desperten el mateix sentiment ambivalent que els lectors de Sant Jordi. Tenen en comú una sèrie de trets, al capdavall: d’una banda, formen un grup prou nombrós de persones per alterar temporalment els paràmetres de vendes editorials; són també lectors esporàdics, en tots dos casos, l’afany lector dels quals se circumscriu a un període molt concret. I, de fet, no és forassenyat pensar que algunes d’aquestes persones guardaran per a l’estiu la lectura adquirida durant la diada de Sant Jordi, mentre que d’altres s’esperaran al juny o al juliol per comprar un dels llibres destacats a les pàgines més estiuenques dels catàlegs, encapçalades per eslògans del tipus "10 lectures per a la platja" o "Llibres refrescants per a un estiu calorós". 

Aquests lectors, com deia, ens provoquen una reacció estranya i contradictòria. En certa manera, s’hauria de celebrar que algunes persones, ni que sigui molt de tant en tant, s’apropin a la literatura i la consumeixin segons els seus gustos, fins i tot si aquests gustos es construeixen a partir d’una idea de la lectura molt bàsica, extremadament lleugera, poc estimulant des de cap perspectiva que vagi més enllà de l’entreteniment pur i dur per a neurones cansades. D’altra banda, és indubtable que, en parlar d’aquest perfil d’individu lector, se’ns activa als lectors habituals un deix de condescendència, una barreja de menysteniment, ràbia i llàstima vers uns hàbits lectors minsos però no obstant això existents, la qual cosa els allunya del consum zero dels qui proclamen que no llegeixen ni un sol llibre a l’any i els situa, en conseqüència, dins la nostra mateixa categoria de persones lectores. 

Quina actitud cal tenir envers la persona que es pren la literatura com una fita excepcional, gairebé inseparable de la rosa vermella de Sant Jordi o dels esquitxos d’aigua i sorra de les platges on la consumeix? Em pregunto si és bo o dolent que algunes famílies acostumin els infants a escollir un llibre només per Sant Jordi o només per als capvespres estiuencs, i també em demano com ha d’encarar el sector editorial aquests moments de l’any en què, talment com passa amb els perfums per Nadal o amb les joies al voltant del Dia de la Mare, s’estacionalitza la lectura i es promou pràcticament el consum del llibre únic.