Barcelona“Si creixes en un lloc on hi ha llibres, hi ha gent a qui els agradarà llegir-los i gent a qui no. És només una qüestió de gustos”. Així de senzill i així de clar. És una de les coses que diu l’escriptora Fran Lebowitz a Pretend it’s a city, la sèrie que li ha dedicat el seu amic Martin Scorsese. Són set capítols on ella parla de Nova York (molt), de la feina, de diners, d’esports o de joves. Sigui el tema que sigui, ella l’aborda amb lucidesa perquè és brillant, intel·ligent, implacable i divertida.

M’ha agradat que parli de llegir o no llegir d’una manera tan natural. A vegades em sembla que podem arribar a ser una mica esnobs amb el tema de la lectura. Un dia, per exemple, voldré parlar de la gent que posa fragments de llibres a les xarxes sense dir quins són. Cap pista. Se suposa que els hem d’haver llegit? Si no sabem de quin es tracta, ens hem de sentir malament per incultes? No ho entenc. Però avui vull anar per una altra banda. La Lebowitz em va fer pensar en una frase de la Llibreria 22 de Girona que he sentit dir al Guillem Terribas, la seva ànima: “Si no llegeixes, no passa res. Si ho fas, passa molt”. Tot el que passa, també ho explica molt bé l’escriptora a la sèrie.

“Potser no m’han importat mai els diners per això, perquè quan aprens a llegir ets immensament ric”. L’autora ho afirma sense pretensions, aquesta és la seva realitat. La il·lusió que desprèn quan parla del primer llibre que va tenir, als 7 o 8 anys, és contagiosa: “No em podia creure que una cosa tan bonica i que semblava tan important fos meva”. Diu tot això a l’últim capítol de la sèrie. Reflexiona sobre el fet de llegir autors que han fet coses censurables, sobre els lectors (hi ha un fragment breu on en parla amb la Toni Morrison que val molt la pena) o del pitjor que et pot passar amb un llibre: que t’oblidis que l’estàs llegint. No té ordinador, però alguna vegada ha demanat a algú que li compri un llibre a Amazon. Això sí, només si ja el coneix. Diu que és molt diferent comprar-hi que anar a una llibreria, on pots mirar els llibres i preguntar què són. Una llàstima que els caps de setmana no hi puguem anar. Més coses que no entenc.