L'informe PISA i la importància de les biblioteques escolars

BarcelonaÉs legítim, cobrar una altra vegada per una cosa que ja has dit? M'ho hauré de plantejar, i, sobretot, s'ho haurà de plantejar la persona encarregada de pagar-me els articles. Assumint el risc de cobrar una peça menys en plena prèvia de Nadal (sí, tiro de xantatge emocional), m'hi llanço: sense voler reduir la complexitat del tema, que té moltes arestes i moltes problemàtiques gens fàcils de resoldre, estic convençuda que, si tinguéssim més biblioteques escolars, els resultats de l'informe PISA haurien pogut ser una mica diferents.

Fa un any i mig, escrivia un article a partir de les dades del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC), que reflectien que la meitat de centres educatius no tenen biblioteca escolar. El COBDC en reivindicava la importància, sobretot en centres d'alta complexitat. Vull destacar aquest punt especialment, perquè molts d'aquests centres acullen un percentatge alt d'alumnes nouvinguts, aquests que es van fer servir des d'Educació sense cap mena de vergonya per intentar justificar les dades de l'informe PISA. En fi... Les dades deixen clar, i no és cap sorpresa, que les diferències socials i econòmiques marquen la diferència entre els alumnes. Les biblioteques escolars tenen molt a aportar en aquest sentit, ja que els beneficien a molts nivells. Fomenten la lectura, ajuden els alumnes a documentar-se i també a adquirir noves competències, a desenvolupar i a aprendre recursos (informàtics, per exemple) a l'hora de treballar. També, i això és important, són un lloc de tranquil·litat i de silenci per als alumnes que no tenen la possibilitat de tenir aquest tipus d'espais.

Malauradament, com deia, hi ha molts centres que no compten amb aquestes biblioteques. Una de les persones que citava al meu article de fa un any era una bibliotecària escolar militant, la Marta Cava, molt activa a X. De fet, va ser en aquesta xarxa que va anunciar que deixava la feina, que no podia més de tanta precarietat. Si fins i tot la gent que estima el que fa, com la Marta, plega, anem malament. Per sort, aquest no ha estat l'únic canvi. Des d'aquell article, també tenim un nou Pla Nacional del Llibre i la Lectura, elaborat principalment per les conselleries d'Educació i de Cultura. Ja va ser comentat quan es va aprovar, al juliol, però ara hi penso amb l'esperança que tindrà incidència en els resultats de futurs informes PISA; aquesta és una de les coses que li dona sentit. Hi vam poder veure incorporat el Plamib, Pla de Millora de les Biblioteques Escolars de Catalunya, que respon a la davallada del nombre de centres amb biblioteca escolar, i busca l'accés de tots els alumnes "a una diversitat de fons i materials, així com a bones pràctiques de foment de la lectura i d’alfabetització informacional i mediàtica". No soc capaç de valorar si les mesures proposades seran suficients, però em sembla un encert que aquest sigui un dels eixos del Pla Nacional.

Un altre d'aquests eixos és el "foment de la biblioteca personal". Les biblioteques, no només les escolars, són una garantia d'accés de tots els ciutadans als llibres, però les biblioteques personals des de ben petits em semblen una altra manera fantàstica de captivar els nens amb la lectura. Per això, celebro les xifres rècord, tant de petits nous lectors, com de llibreries participants a la campanya "Tens 6 anys. Tria un llibre." No serà fàcil revertir les dades de l'informe PISA, però val la pena sumar tots els esforços possibles.