Joaquim Pibernat va llegir més que escriure. Va escoltar més que parlar. Era una figura enigmàtica de l’escena cultural barcelonina. Hieràtic, seriós, seductor. Anava als vernissatges pictòrics i literaris, hi feia de voyeur. Va morir el 2022 enmig d’un sonor silenci. Els seus amics –Manel Guerrero, Claret Serrahima, Vicenç Altaió, Antoni Llena...–, que el coneixien fins on ell es deixava conèixer, el troben a faltar i l’han recuperat amb l’edició d’una caixa-llibre d’homenatge que inclou L’infern dels pantalons, una tirallonga nihilista de 894 aforismes inèdits, una mena d’autoretrat pòstum acompanyat de dibuixos d’Antoni Llena. Aforismes d’algú que no es considerava prou bo per suïcidar-se. Aquí en teniu una tria sintètica.

Sobre si mateix. "Potser el millor rastre sigui no deixar rastre". "Si no fos que no crec en res creuria en el no-res". "És difícil anar a contracorrent i a la deriva alhora. Però soc a punt d’aconseguir-ho". "Soc estranger de mi mateix". "Soc un suïcida intermitent i més aviat mandrós". "Negar-se. En ambdues accepcions". "Soc lent però insegur". "La passió és cega, la raó bòrnia, la creença idiota". "Sustine et abstine (Epictet). Suporta i renuncia". "Odio les opinions i fujo de les conviccions. Per higiene em dutxo cada matí amb el dubte". "Seguretats? Una i molt ferma. En el dubte!" "He perdut el fil i m’he empassat l’esquer". "Ser laic m’ha salvat de caure en el nacionalisme, aquesta deriva malalta de la religió, la seva metàstasi". "La vida és un cogitus interruptus". "Tinc paisatges mediterranis als ulls i un pensament decididament foscant, nòrdic. Wagnerià". "Els altres són tan decebedors! I s’assemblen tant a nosaltres". "No escric perquè m’entengueu. Tampoc per entendre el món. Escric per desentendre’m".

Sobre les ideologies. "El marxisme és la cua de sargantana escapçada del cos doctrinal del cristianisme. Misèria i companyia..." "Una altra manera d’anomenar el postcapitalisme? Obesitat mòrbida. O obsolescència programada". "Aquesta docilitat dels transgressors és el que caracteritza la nostra època". "El contrari al pensament és la ideologia". "Des de fa uns anys estem passant de la societat neoliberal a la seva entronització totalment totalitària que amb el seu nom anarcocapitalisme ho envaeix tot". "Principis: tenir-ne pocs i gens avinguts. Que hi hagi una certa dialèctica. I, sobretot, que no siguin immutables". "Només soc centrista pel que fa a la migdiada".

Sobre Catalunya. "Badar i enraonar són dues paraules intraduïbles a qualsevol altra llengua. El nucli fort de l’ànima catalana". "Els catalans som anarquistes assenyats. Aquesta combinació, ja ho veieu, acondueix al desastre. Sempre". "Soc catalanista no nacionalista. Soc separatista no independentista". "Nota a peu de pàgina al problema catalán. Cree el español que todos son de su condición". "Manllevant Cambó: «Dretes? Esquerres? Idees!!!»" "Escanya, aparta de mi el teu colze!!!"

Sobre art, literatura, cultura. "Res més meravellós que el costum. Res més abominable que el costumisme". "Pixar fora de text". "Res m’agrada tant com la modernitat passada de moda". "Diògenes, el primer performer". "L’avantguarda és l’embrió de l’acadèmia". "L’avantguardisme és un contorsionista de la tradició". "Va morir lapidat sota el pes dels premis". "Si tothom és artista no hi ha cap artista". "La postmodernitat: a tocar de la contrareforma. Li calen massa notes a peu de pàgina". "La filosofia és la suor de la història".

Sobre el món i la vida. "Una diagnosi de la nostra època? Massa de res". "Cap esperança. Molta curiositat..." "Imbècils! No hi ha pau. Només postguerres". "No t’acompanyo ni en el ressentiment!" "Déu meu! Déu meu! Perquè no ens has abandonat!" "Un munt de mentides no fan la veritat. Un munt de veritats tampoc". "Ésser analfabet no és una necessitat per triomfar a la vida. Però ajuda..." "L’home és la mesura de totes les coses desaparegudes sota el pes de les virtuals". "Calen monuments als desertors desconeguts! (sense flames, sisplau)". "La privacitat i els dinosaures són dues coses extingides. Quina recança dels vells temps de la clandestinitat". "Desdir-se. Un deixar espai per a noves equivocacions".