Les lletres que defineixen les opcions sexuals “no canòniques”, LGTBI, inclouen una T que valdria tant per a transsexuals com per a transvestits. De fet, el transvestiment és una de les pràctiques més divulgades i antigues de la mateixa indefinició dels gèneres, indefinició que és l’origen de gairebé totes les opcions sexuals distintes de la relació home-dona.

No em consta que els grecs de les èpoques arcaica i clàssica practiquessin el transvestiment, però podria ser. On segur que el practicaven era a la Roma imperial, època en què a les festes saturnals –que s’acabaven el 25 de desembre– els esclaus feien de senyors, els amos feien de criats, els homes feien de dona i les dones no feien res: coses d’aquella època.

Com a herència de les dites Saturnalia, els carnavals medievals, i fins als nostres dies, van ser i han estat sempre l’espai preferit per al transvestiment; però és curiós de veure que hi ha molts homes que es disfressen de dona als carnavals, però cap dona, o poques, que s’hi disfressi d’home. La prepotència que el penis, suposadament, atorga als homes es converteix en no res quan els homes es posen a imitar les dones en aquelles festes d’hivern amb gran divertiment i fulgidesa. Però això succeeix solament als espais i les calendes d’excepció.

Per contra, l’abbé de Choisy, o sigui François-Timoléon de Choisy (1644-1724), va viure tota la vida transvestit. La seva mare el va tenir després de tres altres nois quan volia una nena, i el va considerar sempre una noia encara que no ho fos. El va vestir de nena quan era petit, i li va ensenyar a comportar-se com una dona i a endreçar-se sota el signe d’aquest gènere, amb vestits escaients i aparatosos, pentinat ultrancer i maquillatge hiperbòlic, incloses les famoses “mosques” –uns adhesius que encara es feien servir fa pocs decennis per simular taques atractives a la cara.

Entre els 18 i els 22 anys va estudiar teologia i filosofia a la Sorbona –potser disfressat d’home, que ho era– i després va ser nomenat abbé (mossèn) en una parròquia. També diuen que Choisy no en va tenir prou amb la sotana, que és una faldilla de dalt a baix, i feia de capellà vestit i arreglat com una gran senyora. (Vegeu les Aventures de l’abbé de Choisy habillé en femme; Brussel·les, Ch. Gilliet Libraire-Éditeur, 1884: llibre fenomenal). Haurem d’entendre que, al temps de Lluís XIV, l’aristocràcia no s’escandalitzava de res. Va ser la burgesia, hipòcrita de mena, la que va començar a escandalitzar-se de qualsevol cosa “diferent” a partir del segle XIX, i fins avui.