BarcelonaBorrassisme 148 - borrasisme 550. Segons els resultats de sant Google, les esses van cares. Però oi que costa pronunciar-ho amb el so de la z de zoo? Doncs home! Quan es crea una paraula nova, com és el cas, sovint ens assetgen els dubtes. Tenim clar que per crear una doctrina a partir d’un nom només cal que hi afegim un -isme. El colauisme, per exemple, deunidó la fortuna que ha fet. Si més no, lingüísticament parlant. Ara és el torn de la suspesa presidenta del Parlament, Laura Borràs. I aquí la essa ens fa ballar el cap. Què ho fa que parlem de progressisme i alhora de nerviosisme? Doncs el mateix que fa que diguem progressos i nerviosos (el primer amb essa sorda i el segon amb essa sonora). 

Així doncs, només cal que flexionem o busquem derivats de la paraula en qüestió. Del Borràs cognom es fa difícil, però no del borràs substantiu. I cadascú per on l’enfila. Qui ha anat a l’oliva sap que existeixen les borrasses (aquest any s’ha avançat la collita i ja se’n paren arreu) i que aquesta espècie de manta o llençol de roba de cànem o de jute que es posa sota els olivers es pronuncia amb essa sorda i s’escriu amb dues esses. Per tant, borrassisme també.

Igualment, podríem recórrer al borrissol, un altre derivat de borra. Però què és la borra? En alguns indrets (al Baix Camp segur) és un sinònim de molsa, i potser en diem així per l’aspecte pilós (de fet, un borrissol és una pelussa). Borra ve del llatí burra i volia dir "drap bast de llana". Segurament per això és com se’n deia de les fibres que sobraven en els processos de batanatge o cardatge, que aquí devien ser tan populars en l’època daurada de la indústria tèxtil i que (deixeu-me forçar-ho una mica) han anat de mal borràs, és a dir, malament. El borràs no devia tenir gaire bona fama, no. Segons els diccionaris, és la part més basta de l’estopa de cànem sense netejar, i, qui sap, podria ser que anar de mal borràs fos anar vestit amb quatre parracs, gens lluny del sentit figurat d’anar molt avall en la fortuna o la salut. Més clar és l’origen de tenir mala peça al teler, que tampoc augura res de bo. I encara menys si és de borràs. Aquest borrassisme segur que no tindria futur. L’altre, ja ho veurem.