BarcelonaIgual que els capellans en la religió catòlica, els homes d’estudi fan bé de no casar-se. Sant Pau predicava l’abstenció sexual en termes generals, però concedia que, si un home o una dona experimentaven passions incontrolables, el millor que podien fer era casar-se a la manera heterosexual: coses d’aquell temps. Per contra, els rabins de la religió jueva, a diferència de la catòlica i d’altres, sí que es casen.

Tanmateix, hi ha hagut a la història jueus ortodoxos que han preferit no casar-se, i d’altres, com ho fan les nostres monges –així ho diuen, més que els capellans–, que decideixen “casar-se amb Déu”. En aquest sentit, hi ha hagut casos de casaments verament extraordinaris. Ho explicava Walter H. Blumenthal (que era jueu) al llibre A Charm of Books (Harlem, Països Baixos, 1961). Com el de Sabatai Seví (1626-1676), un cabalista d’origen romaniota, fundador del moviment sabateà, que afirmava que l’esperat Messies –sempre esperat, perquè només arribarà al final dels temps– era ell.

Seví no va voler prendre muller: va preferir casar-se amb Jahvè, el Déu dels hebreus. Però com que Jahvè és inabastable –té un nom impronunciable segons el dogma jueu, de manera que la comunicació entre els dos membres de la parella hauria estat complicada–, aquest rabí va protagonitzar una cerimònia de casament del tot peculiar: va anar a la sinagoga, van treure els rotlles de la Llei i va casar-se amb ells, que era com casar-se amb Jahvè, perquè Déu és el logos, la paraula i l’Escriptura, tant per a jueus com per a cristians (vegeu l’Evangeli de Joan).

Van vestir els rotlles de la Torà com si fossin la núvia, parençosa, i Sabatai va posar l’anell de desposada en un cap de l’eix de fusta que es fa servir per enrotllar i desenrotllar les Escriptures. Tota la cerimònia, amb molts de testimonis, es va fer seguint el ritual de les noces ortodoxes jueves. Això només seria una anècdota en la història de les cerimònies de maridatge, però, com hem dit, demostra l’enorme respecte que la religió jueva té per la “tradició escrita”: de fet, càbala vol dir això.

No deixa de causar admiració que encara hi hagi al món una religió, la jueva, que té una consideració tan elevada per tot el que està escrit, siguin Escriptures sagrades o no. El cristianisme, tradicionalment, més aviat ha estat refractari a considerar la Bíblia un llibre de culte. Els protestants la llegeixen força; els catòlics, molt poc, excepte Salvador Espriu.