Guiris sense guris, és a dir, turistes desorientats o esvalotats sense cap municipal que els ajudi o posi ordre. És l’ambient de Barcelona quan entrem a la canícula: una remor confusa de crits, un guirigall, que fa difícil dormir amb balcons oberts. Quedem-nos amb el trio guiri, guri, guirigall, i mirem d’esbrinar si tenen més parentiu que els sons guturals. Comencem per guiri, mot d’origen castellà ignorat per molts dels nostres diccionaris però arrelat en el col·loquial per parlar del turista estranger en un to entre simpàtic i despectiu. ¿Tots els turistes estrangers? No: només els de pell prou blanca per esdevenir gambes amb l’excés de sol. Els guiris en grup fan ràbia però aïllats fan venir ganes d’ajudar-los. Però d’on ve guiri? Als bascos carlins i euskalduns no els sortia dir cristinos (els partidaris d’Isabel II sota la regència de Maria Cristina) i deien guiristinos. I els guiristinos o guiris eren per a ells liberals estrangers que amenaçaven vells costums. Vaja, com les sueques amb biquini.
Tampoc guri és al DIEC però al GDLC hi trobem guripa ("guàrdia municipal") com una variant de guri, i molts nens catalans, no fa pas tant, deien guris als municipals. La connexió amb guiri la trobem al DCVB, que entra un guiri valencià (també d’origen basc i carlí) amb el sentit de guri. A més, ens l’enllaça amb guirigall a través d’un crit corejat per xiquets per fer enrabiar municipals: "Guiri, guirigall, sopetes en all". El doble sentit el corrobora el DNV, que defineix guiri com a 1) "turista estranger" i 2) "guàrdia municipal". Afegint-hi confusió, el DRAE ens diu que guripa ve del caló kuripen ("persona que manté l’ordre"). I per si tot aquest guirigall filològic no fos prou, n’hi ha que asseguren que guiri ve de guirigall perquè "la confusió de molts parlants alhora" evoca els parlars que no entenem. En tot cas, guirigall és anterior a guiri i té, segons Coromines, un origen "expressiu d’un parlar i un cridar confusos". O sigui, els de guiris (i no guiris) que a les nits d’estiu no ens deixen dormir sense que cap guri els cridi mai l’atenció.
