Que l’oferta i la demanda s’acaben trobant sempre és evident. El dubte no és si es trobaran o no, sinó quan s’acabaran trobant i, sobretot, a quin preu. No ho diríeu mai, però en aquests moments, tot i viure en un dels països europeus amb més desocupació, l’oferta és insuficient al mercat de treball d’alguns sectors, i no sembla que la solució pugui arribar a curt termini. El primer cas és el de l’hostaleria, on difícilment es troben cambrers. Un sector que ha estat pràcticament tancat des de l’inici de la pandèmia i pregant al cel perquè l’obertura fos una realitat, i ara ja quasi sense restriccions no troba personal.

Parlem de feines amb sous baixos, torns de treball partits, horaris nocturns i festius laborables. A vegades amb hores extres no retribuïdes i d’altres amb una part del sou en negre. Amb aquest panorama, molts treballadors s’han trobat en situacions d’ERTO durant un període molt llarg de temps i finalment han decidit anar cap a altres sectors on han trobat més estabilitat. Els supermercats, per exemple, amb una demanda inflada durant la pandèmia, han estat un destí fàcil i més estable.

L’altre mercat en clar i evident desequilibri és el del transport de mercaderies, on falten conductors. Les males condicions de treball, les llargues distàncies i les setmanes que els treballadors han de passar lluny de casa són les raons de la falta d’oferta. Als joves aquesta feina ja no els interessa. A Espanya, el 72% dels camioners tenen més de 50 anys i no hi ha relleu generacional. A mitjans d’octubre, moltes empreses ja estan anticipant els viatges i transports que habitualment organitzen just abans de Nadal, perquè pensen que d’aquí poques setmanes ja no hi haurà camions disponibles.

Com sempre, l’oferta i la demanda s’acabaran trobant. El preu dels cambrers i els camioners està a punt de pujar.