BarcelonaAcaba de començar la Setmana del Llibre en Català i, com cada any, hi anirem a passejar, a trobar-hi novetats i a remenar els fons de les editorials. Ens creuarem i parlarem amb escriptors, editors, llibreters... tota la gent del sector que passa per allà. Com cada any, estarem pendents del cel, protagonista d’un percentatge alt de les converses d’aquests deu dies. Els petits s’embadaliran amb històries fantàstiques i ens n'anirem a casa contents amb grans troballes i llibres signats sota el braç. Però, per a mi, aquesta Setmana no serà exactament com cada any, i d’això en té la culpa en Biel Mesquida.

Merescudíssim Premi Trajectòria, no em trec del cap el petit discurs que va fer a la roda de premsa. Un Mesquida emocionat va recordar les classes clandestines de català en ple franquisme i va utilitzar una paraula molt contundent, batallar. És el que van haver de fer, ell i tanta altra gent, durant la dictadura, a favor de la llengua i la cultura catalanes. No descobreixo la sopa d’all, Mesquida parla d’una realitat que coneixem, però les seves paraules me l’han fet tenir molt present aquests dies i em fan agrair la sort de poder celebrar la Setmana com ho fem. És important recordar d’on venim i qui ens ha portat fins on som.  

A més, hi havia en el discurs de Mesquida un entusiasme preciós. La manera com va parlar de les lletres catalanes, de la llengua i de la literatura, em va semblar emocionant. Hi vaig veure agraïment i respecte. Va dir que se sentia estimat pel món de l’edició catalana, i no podria ser de cap altra manera. Crec que les seves paraules la posen en valor, i a mi em va fer sentir afortunada de poder-ne gaudir. També orgullosa: tenim una literatura molt potent, que no sé si sempre valorem prou. La Setmana és un bon lloc per fer-ho, el millor aparador, perquè a més hi ha la perspectiva dels Països Catalans, que Mesquida ha reivindicat tantes vegades. Jo, que m’estimo aquest sector, aquest any hi passejaré amb uns ulls una mica diferents, amb una il·lusió renovada gràcies a les paraules i la mirada de Biel Mesquida. I, sobretot, llegiré molt: segons ell, fa tornar guapo.