BarcelonaEnguany s'ha commemorat (o si més no, s'ha esmentat molt, vull dir a França), el 40è aniversari de l'arribada a la presidència de la República del socialista François Mitterrand. Al costat d'un animal inqüestionablement polític, hi vivia un Mitterrand escriptor, també inqüestionable. La seva ferida estava feta de guerres, d'ombres i de lletres. Va publicar un grapat de llibres: dos d'ells són sensacionals i es diuen La paille et le grain (Flammarion, 1975), i L'abeille et l'architecte (Flammarion, 1978).

Amb el títol de La paja y el grano, Argos Vergara els va editar junts en un sol volum el desembre del 1982 (un altre aniversari pica a la porta). En el pròleg d'aquesta edició, Mitterrand diu que la palla i el gra mereixen la mateixa consideració, ja que cada cosa exerceix la seva funció. Mitterrand converteix en gra tota la palla. Una anècdota a la Cuba de Castro, una broma dita de passada per Bréjnev, una mirada de Sadat, un quedar-se mut de Moshe Dayan reflecteixen tot el pes de la història, expliquen la gent (i no sols els mateixos protagonistes, sinó que també diu com sentia i vivia tothom a l'època) i mostren així la vida, que és el que fa la literatura; sobretot la novel·la.

Mitterrand, però, no escriu novel·la, sinó que practica la crònica. Tot exhibint el gran estil dels novel·listes francesos, gaudeix de l'exactitud per la crònica humana d'un Joseph Roth. De la seva joventut, s'estima el primer Malraux (el de La condició humana), però no pot amb el que va seguir. Les pàgines que Mitterrand dedica a la mort del seu rival Pompidou estan fetes de Proust i Maquiavel. És un polític: sap com funciona el món i ho revela mitjançant els seus actors. Abans de convertir-se en cap d'estat, ha visitat els màxims dirigents de quasi tots els països. Aquests dos llibres són un diari personal i polític fet amb els articles que anava publicant a L'Unité, el setmanari del seu partit. Aleshores, Mitterrand era un secretari general que escrivia literatura per als seus militants. En el passatge d'El capital, de Marx, d'on ha pres el títol de l'abella i l'arquitecte, es diu que la diferència entre el pitjor dels arquitectes i la millor de les abelles és que el primer ha construït la cel·la dins el seu cap abans de bastir-la en el rusc.