Minúcies

La flagrant contradicció del funeral de Charlie Kirk amb la Bíblia

Funeral Charlie Kirk
26/09/2025
Catedràtic de literatura comparada, UB
2 min

BarcelonaAl llibre de l’Èxode, XX, que juntament amb el Levític és el més ple de normes, rituals i manaments de la Bíblia, s’hi llegeixen unes quantes coses de molta brutalitat, pròpies d’aquest déu venjatiu que és Jahvè, i d’altres, més pacífiques, que valen per a quasi totes les religions monoteistes que hi ha al món.

Qui més qui menys coneix les 10 lleis de Moisès, o decàleg, dictades per Déu al profeta al Sinaí, que constitueixen el fonament de les creences de jueus, cristians i musulmans. Com sap tothom, una d’aquestes lleis diu amb claredat, segons la Vulgata de sant Jeroni, “Non assumes nomen Domini Dei tui in vanum”, “No prenguis el nom de Déu en va”, o “a la lleugera”. I un altre diu: “Non habebis deos alienis coram me”, “No tindràs cap altre déu fora de mi”.

Deixarem a banda el fet que, des de fa molt de temps, als Estats Units el déu més celebrat no és el que es troba a la Bíblia, sinó el que resideix a Wall Street o a la cambra blindada del Tresor. Però direm, això sí, que el funeral celebrat fa pocs dies per Charlie Kirk va contradir d’una manera flagrant, ostensible, el primer dels preceptes esmentats, en els quals l’Església evangelista creu tant com la catòlica. Celebrar la mort d’un creient sense màcula –així van dir-ho, i va estar a punt de ser beatificat, si no canonitzat a la pagana– a base de música estrident i secular –mira que a la història hi ha rèquiems bonics, pietosos o dramàtics, com els de Mozart, Fauré o Verdi–, amb tot de lluminària i focs d’artifici, va ser la manera més escandalosa que mai s’hagi vist de prendre’s la mort i el nom de Déu a la lleugera.

Un eclesiàstic que va parlar tenia atribucions suficients per fer-ho; però tota la colla, interminable, d’oradors –molts dels quals no deuen assistir mai als oficis de la seva religió– es va omplir la boca de la paraula “God” –"Déu"– com si tal cosa. Es va sentir desenes, potser més d’un centenar de vegades. Un dia se’l trobaran cara a cara –hi creuen, oi?–, i llavors ja veurem què els esdevé a tots els participants d’aquell funeral blasfem i psicodèlic, celebrat ad maiorem Trumpi gloriam.

stats