16/07/2021

L’obligació de ser feliç a l’estiu

2 min
On vaig aquest estiu?

Qui no ha passat un estiu vora el mar en família? Tots en tenim records d’infància i joventut. Vivim en un país de sol i costa, de roques i sorres banyades per l’aigua salada, d’ideals noucentistes lligats al nostre mar clàssic. Tenim les Illes a tocar, i tot el Mare Nostrum a l’abast. La publicitat ens ha ficat al cap un clixé mediterrani de felicitat, de cerveses i paelles a la vora del mar, de sexe i sensualitat, de pells colrades i bressolades per la brisa. És quasi com si tinguéssim l’obligació del repòs hedonista en remull a l’hora de la posta de sol. Ho duem gravat com una epidermis nostàlgica.

Però què hi ha realment sota aquest postís bronzejat sentimental? Al recull de contes Vora el mar (Univers), sis escriptores i cinc escriptors convocats per l’editora Ester Pujol fugen de l'estètica amable i aparent d’Instagram i es capbussen en aigües menys paradisíaques. Ens transporten a intimitats estivals d'Arenys de Mar (amb Roc Casagran), Cadaqués (Empar Moliner), Sant Pol (Jordi Nopca), Palamós (Sergi Pàmies)... La resta de firmes fan transcórrer l’acció en llocs menys identificables: Stefanie Kremser (s’estrena en català), Jordi Lara, Xavier Mas Craviotto, Marta Orriols, Llucia Ramis, Carme Riera i Natàlia Romaní (que fa el seu debut literari).

El tema de l’encàrrec era doble: mar i família. I la família, com se sap, et toca, no la tries. De manera que, a través d’aquests relats, el mar d’estiu, sense perdre la lluminositat, esdevé també un lloc i un temps de traumes ocults. L’idil·li cedeix pas al cantó fosc. El coronavirus ja treu el cap en algunes de les històries, però l’autèntica epidèmia són els esculls sentimentals, les pèrdues, la soledat en companyia, les pors... No costa gaire trobar reflectida la vivència pròpia en alguns personatges. Perquè ¿a qui no li ha portat angoixa la mateixa promesa obligatòria de felicitat estival?

Vora el mar te l’empasses d’un glop. Un glop d’aigua salada, de sorra que se t’enganxa als peus i a l’ànima, de personatges que podries ser tu o els teus pares o germans. És una beguda literària d’aromes variats, no exactament tonificant i energètica. Té un punt d’amargant. És un beuratge artesanal, fort, gustós, amb aquell plaer rugós de la imperfecció ben acabada. En fi, els mars de Vora el mar no són els d'Estrella Damm, són alhora més casolans i imprevisibles. Que tingueu un bon estiu, una bona mar i una bona lectura.