L'any passat vaig quedar amb un home per fer un got a la plaça del Pi. Feia uns quinze minuts que xerràvem quan va dir: "No he llegit el teu llibre. Jo és que no llegeixo gaire. En realitat, sempre he pensat que els que us agrada llegir tant sou una mica losers".

El temps de lectura en veu alta d'un infant és un dels indicadors més importants de les perspectives de vida que tindrà: hi ha infinitud de recerca neurocientífica que mostra com, a banda de potenciar el vincle i l'empatia, afavoreix el desenvolupament cognitiu, l'adquisició del llenguatge i el rendiment escolar. A banda, els infants que s'han criat escoltant contes són més proclius a gaudir de relacions segures, són més resilients i mostren més bona autoregulació emocional.

Les hores que he passat llegint i mirant contes amb els meus fills, compartint mons imaginaris plegats, han estat probablement el temps més feliç de la meva vida. Al llibre The enchanted hour. The miraculous power of reading aloud in the age of distraction, l'assagista i crítica literària Meghan Cox Gurdon defensa que compartir una lectura en veu alta aporta joia, compromís i una connexió emocional profunda al llarg de totes les etapes de la vida, no només durant la infància.

Suposo que a aquella pobra ànima de la plaça del Pi no li devien llegir gaire quan era menut. Hi he pensat força aquests dies, en què he conegut un home que representa tot el contrari que ell i que, ves per on, m'ha despertat un desig que mai havia sentit abans vers una persona adulta: ganes de llegir-li en veu alta.

L'amor romàntic i l'amor matern comparteixen àrees cerebrals comunes, perquè tenen el mateix objectiu evolutiu: enfortir el vincle entre dues persones, per mantenir i promoure l'espècie. L'amor romàntic, així i tot, és una emoció complexa que no es pot separar fàcilment d'altres impulsos, com el desig físic i la luxúria, que poden existir sense sentiments amorosos. Al seu llibre Matar el nervi (publicat en català per La Segona Perifèria), l'escriptora Anna Pazos menciona, precisament, la dificultat per distingir el bon sexe de l'amor.

¿Pot esdevenir el desig de llegir en veu alta un element que ens ajudi a saber si realment estimem una persona? Com que a mi m'ha agafat desprevinguda i desentrenada, per si de cas començaré a pensar en algunes lectures; que ja sabem allò de dona preparada val per dos.