BarcelonaL’artista Salustiano García Cruz (sic) ha pintat una imatge de Crist en ocasió de la pròxima Pascua de Sevilla. Hi figura un noi ben plantat (és el seu fill), amb les vergonyes tapades amb un drap, el mateix que porta l’anomenat Cristo del Cachorro. Crist està coronat amb tres flames, que deuen representar la Trinitat. Res, doncs, s’allunya de les representacions més habituals de la persona de Crist segons la tradició iconogràfica que coneixem, en especial a partir del Renaixement. L’Edat Mitjana sovint l’havia representat, encara, amb trets aproximadament semítics, però a partir del segle XIV triomfa una figuració idealitzada de Crist, a la creu o no, cada vegada més ros i més guapo, per no dir més ari, i no semita. La imatge de Salustiano tampoc no fa justícia a la veritat històrica.

Jesús era un jueu de Galilea i, per tant, tenia una pell més aviat torrada, la cara brunosa, amb una barba espessa, el cabell negre, i de poca alçada. Molts palestins d’avui probablement s’hi assemblen. Res a veure, doncs, amb una pell fina i càndida i un cos igualment immaculat.

A Crist el van crucificar nu

D’altra banda, no s’entén en quin moment de la seva vida podria haver tingut Crist l’aspecte que presenta el cartell de Salustiano. Si encara no ha estat crucificat, hauria de mostrar els senyals de la flagel·lació o portar el mantell púrpura; si ja ho ha estat, hauria de presentar els senyals del turment de la creu. Més encara: Roma crucificava els sentenciats a mort completament nus; així es llegeix en tots els documents històrics que ens han pervingut. Els evangelis de Marc i de Lluc diuen, expressament, que els seus executors es van repartir la seva roba, com es solia fer. El que no diuen és que, si li treien la túnica, l’home quedava completament nu, perquè hi havia molt poca gent, tant entre els romans com a Palestina, que portés roba embolicada a la cintura.

La nuesa d’un home encara no preocupava gaire als jueus del segle I, i gens ni mica als romans, com no havia preocupat mai als habitants de la Grècia clàssica; el tabú va arribar més endavant, i, com sembla natural, es va aplicar a quasi totes les representacions de Crist a la creu. Però hi estava nu. Jean de Beaumetz va ser un dels pocs pintors que el va representar així, a final del segle XIV.

Si es poden elevar crítiques a la imatge de Salustiano han d’anar en un sentit molt diferent de les que s'han pogut llegir.