Una de les pintures més enigmàtiques de tota la història de l’art és també una de les primeres que va fer l’home o, possiblement, la dona. Em refereixo a la representació de la criatura entre humana i animal que fa, diuen, 18.000 anys algú va traçar dins el pou d’una cova de Lascaux, a la Dordonya, a França. Diem sempre l’home primitiu, però potser molts dels artistes que, en tants llocs, ens van deixar les extraordinàries pintures rupestres (i que cap ni un de nosaltres sap interpretar) eren dones, magues, xamanes. La Baba Iagà dels contes russos. El pas de xamana a bruixa comença als contes de fades i acaba a les fogueres de les places. Tot hi és, als contes. Potser trobaríem una relació entre la persona que es tancava amb la llumeta d’una torxa dins una gruta per plasmar unes escenes màgiques i el pobre Patufet quan era dins de la panxa del bou on no neva ni plou. Els contes de fades parlen de nosaltres.

Resulta màgic i fascinant, però ningú sap què significa, què vol representar aquest ésser de la cova de Lascaux amb cap d’ocell i cos d’home (ben trempat) enmig d’un bisó esbudellat i un rinoceront llanut que sembla fugir. Al costat d’aquest home (no se sap si és un caçador o un xaman), hi ha el dibuix d’allò que podria ser un bastó propulsor (és un ocellet del qual surt un pal), per ventura un objecte màgic o fins i tot un ésser fantàstic.

Tal com es fa encara al còmic i a l’animació (només cal veure Els Simpson, Family Guy o El senyor Magoo ), l’home de Lascaux té només quatre dits a cada mà. Heus aquí un enigma implícit: el que ens sembla més modern, és sempre el més antic. L’editorial francesa Tautem va treure l’any 2018 un llibret tan interessant com entretingut, L’homme de Lascaux et l’énigme du puits, de l’antropòleg Jean-Loïc Le Quellec, director d’investigació emèrit del CNRS. Hi recull les més diferents opinions d’experts, intel·lectuals i aficionats. Conté algunes interpretacions una mica baliga-balaga, i això el fa encara més fascinant. L’escriptor alemany Andis Kaulins hi diu que mitjançant estudis astrofísics ha descobert quan es va fer aquesta pintura: el dia 25 de desembre del 9273 aC, en concret. No se’n parli més.