BarcelonaEm rebenta estar escrivint aquest article. La periodista cultural de torn fent la reivindicació de torn; m'avorreixo a mi mateixa. Ho he intentat, eh? He intentat escriure sobre alguna altra cosa, havia escollit la Mafalda, però s'haurà d'esperar a la setmana que ve. Torno a la càrrega: no fa ni tres setmanes que parlava de la importància dels mestres i de les lectures que fem mentre estudiem, i avui sant tornem-hi. Com us podeu imaginar, l'article parteix de l'eliminació de les lectures obligatòries a la convocatòria de les PAU de l'any vinent.

I és que trobo que és molt gros. No és que hagi vingut algú aliè a nosaltres a dir-nos que prou de La plaça del Diamant a la selectivitat, no, és que ho han decidit el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) i la conselleria d'Educació. Exacte, d'educació. Exacte, la que ha treballat a fons, conjuntament amb la conselleria de Cultura, el Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Potser em precipito, corregiu-me si m'equivoco, però jo diria que, si elabores un pla com aquest, és que has entès com és d'important la lectura, i com és d'important la literatura d'un país. Has entès, fins i tot, que hi ha llibres que conformen la nostra cultura i la nostra identitat. També és molt possible que consideris que llegir ens fa desenvolupar el pensament crític, i que la comprensió lectora és una eina bastant eficient per anar pel món (ja està, ja he dit "comprensió lectora": han cantat bingo!). Per ser justa, també és possible que tinguis arguments que et semblin vàlids per prendre una decisió com aquesta (que, d'altra banda, potser ja hauries d'haver exposat), i potser també voldries que la periodista cultural de torn detalli que la mesura no afecta tots els estudiants, només aquells que no cursin específicament una assignatura optativa de literatura catalana o literatura castellana. Voldries que la periodista en qüestió afegís, a més, que sí que hi haurà educació literària a l'examen, perquè aquests alumnes hauran de respondre preguntes sobre uns textos breus.

Davant d'això, ja he sentit uns quants "Clar, és que no n'hi ha per a tant", o "Sou uns exagerats, total són quatre lectures". Doncs ho sento, però no. Ja n'hi ha prou. Aquí anem perdent llençols a cada bugada i jo, què voleu que us digui, soc fredolica: ens acabarem quedant a la intempèrie, tant considerar que no passa res si traiem unes lectures d'aquí i unes d'allà. Quan surten els resultats de l'informe PISA, ens posem les mans al cap, però després som capaços de bestieses com aquesta, i encara ens sorprenem de la pèrdua de competències lectores. Fa un parell de setmanes, vaig participar en un seminari d'una universitat, i els professors que hi assistien estaven desesperats: explicaven que no hi ha manera de fer que els alumnes llegeixin, que els llibres formin part del temari. Semblaven a punt de tirar la tovallola, i els entenc, però no pot ser. Diré una cosa segurament impopular: no podem renunciar a la lectura als àmbits educatius, i si els alumnes no volen llegir, els hem d'obligar a fer-ho. És veritat, reconec que "lectures obligatòries" és un concepte molt poc sexi, i jo també tinc travessats alguns llibres que em vaig haver d'empassar, però els vaig acabar, i ja està. No van significar cap drama per a mi, i no m'entra al cap que ho hagi de ser tampoc per als estudiants d'avui. Dit això, deixo l'article aquí, abans que em posi a parlar de la cultura de l'esforç.