BarcelonaSet de cada deu catalans llegeixen un llibre per trimestre i, d'aquests, un de cada tres ho fa en català. El Pla Nacional del Llibre i la Lectura, coordinat per la Institució de les Lletres Catalanes i impulsat per la Generalitat de Catalunya, pretén incidir en els hàbits de lectura de la població, i es desenvoluparà, com a mínim, fins al 2030. Els 46 membres del consell assessor treballaran durant els mesos vinents per aprovar les accions concretes que caldrà dur a terme en àmbits com l'escola, la creació literària, les biblioteques i la promoció. En parlem amb la seva responsable, Montse Ayats (Ciuret, 1968), que ha estat editora a Eumo, ha dirigit la Setmana del Llibre en Català i ha presidit l'Associació d'Editors en Llengua Catalana.

Què va fer que et dediquessis al món del llibre?

— Vaig estudiar magisteri a Vic, i allà vaig tenir professors com en Segimon Serrallonga, en Francesc Codina i l'Assumpta Fargas, tots ells molt interessats en la llengua i la literatura. Gràcies a ells vaig aprendre a llegir textos de debò. Quan vaig acabar la carrera vaig entrar de becària a Eumo, l'editorial de la Universitat de Vic. Era l'any 1991. Primer hi vaig fer de correctora, després vaig portar temes de producció i més endavant vaig tenir l'oportunitat de codirigir-la amb Carlota Torrents. El 2010 vam entrar a formar part de Grup 62, quan la distribuïdora Arc de Berà va fer fallida. Cinc anys després vam sortir-ne. Encara que hagi estat més de 30 anys en una mateixa empresa –ara he agafat una excedència–, hem passat per models molt diferents.

En aquestes tres dècades, el món del llibre ha canviat molt.

— La tecnologia a l'hora de fer els llibres és molt diferent: vam començar gairebé amb linotípia i ara som de ple en un món virtual. També ha canviat l'oferta. Ara hi ha més diversitat que llavors. I això és una riquesa important: la diversitat ens permet arribar a més lectors. La voluntat és que tothom que vulgui llegir trobi el llibre que busca en català.

Fa sis anys, un de cada quatre lectors a Catalunya llegia en català. Ara aquesta xifra és més alta, s'enfila fins al 32,4%. Podem pensar que és un creixement notable, o també que queda molt de camp per córrer.

— Depèn de si veiem el got mig ple o mig buit. Jo soc de les primeres. Anar creixent, encara que sigui a poc a poc, és una bona notícia. Darrerament, ens hem posat les piles traduint assaig i ara estem començant a recuperar el còmic en català. Si creix l'oferta en català hi haurà més demanda.

El Pla Nacional del Llibre i la Lectura arriba en un moment dolç del sector del llibre, però complicat pel que fa a la salut general del català.

— Un dels punts importants d'aquest pla és que es fa, conjuntament, des dels departaments de Cultura i Educació. Políticament s'ha tingut clar des de fa temps que cal sumar les necessitats culturals i educatives, però a l'hora de treballar ha estat complicat, fins ara, integrar-les.

L'escola serà un dels àmbits fonamentals del pla.

— Sí. L'escola per si sola no et fa lector del tot, però és un agent principal. Hi ha, a més, la família, les biblioteques i les llibreries. Cal repensar la lectura a l'escola. Hem de revisar qüestions com les lectures obligatòries, si cal examinar-les o no...

El català es troba en retrocés a les escoles i els instituts. L'ús del català entre els alumnes ha caigut del 68 al 21% en els últims quinze anys.

— Els alarmismes van bé perquè reaccionem una mica. Les dades són les que són i avui per demà no les canviarem, però detectar el problema és un primer pas per afrontar-lo. La realitat ha canviat molt, els darrers anys, i l'escola continua fent molta feina. ¿De quina manera, però, hem d'abordar l'ús del català en una escola plurilingüe, amb alumnes que en una mateixa aula poden tenir fins a 20 llengües maternes diferents? Calen més recursos, això segur.

Les biblioteques escolars també reculen. El 2015 hi havia un 78,1% d'escoles amb biblioteca escolar. El 2020 el percentatge era del 56,8%.

— Les biblioteques escolars són un altre punt important que cal abordar. Hem de veure quin model cal seguir. Encara no tinc clara la solució. Però una biblioteca escolar, sigui en la forma que sigui, facilita que tots els alumnes puguin tenir accés als llibres i la lectura.

Fa uns mesos, l'editor i president d'Editors.cat, Joan Sala, recordava que el llibre factura un 70% de tot el sector cultural, però que, en canvi, rep un 10% de les ajudes.

— Calen més recursos per fer més coses. La indústria editorial està fent molt bona feina. Hi ha un canvi radical al sector: històricament, el llibre educatiu i escolar hi ha tingut un pes molt important; ara no hi té res a veure, perquè les escoles estan apostant pel món digital. El pla ha d'intervenir en aquest sentit: detectar què necessita l'escola ara i millorar la situació. Potser, més que ajuts a la indústria, el que cal són ajuts per crear lectors.

El Pla Nacional del Llibre i la Lectura també mirarà cap als creadors. El 2014, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana presentava un estudi on s'assegurava que només un de cada deu autors que escriuen en català pot viure majoritàriament de la creació.

— En l'apartat de la creació s'ha de fer un esforç important. Hi ha d'haver més autors que puguin dedicar més temps a escriure. Tothom hi sortiria guanyant: creadors, editors i lectors. Ser escriptor ha de ser una feina més reconeguda. Hem de represtigiar la professió i el fet de llegir.

Els dos últims anys, els índexs de lectura han pujat, i també el consum de llibres.

— Des de l'inici de la pandèmia, el sector cultural que s'ha recuperat més des del punt de vista de la facturació és el del llibre. La clau és aconseguir que els lectors que han descobert o redescobert el llibre per oci o plaer continuïn llegint. Aquests dos últims anys hem vist que llegir s'encomana. Com més presència social té, més valor donem a la lectura. El Pla Nacional del Llibre i la Lectura vol fer un diagnòstic global de la situació i fer créixer els lectors.

El pla s'ha d'aprovar l'abril de l'any vinent.

— Des d'ara i fins al desembre ens hem d'anar reunint tots els grups de treball. Abans de Sant Jordi s'aprovarà el pla. Estem en fase d'elaboració del calendari, del pressupost i de tria de l'ens responsable que s'ocupi de cada acció. Perquè un pla d'aquestes característiques funcioni hi ha d'haver diners. Hi haurà iniciatives immediates i aspectes a mitjà termini. El secret de l'èxit d'aquest pla de lectura és l'efecte multiplicador, aconseguir implicar tots els agents del llibre i la lectura. L'administració posarà recursos, però algunes iniciatives les ha d'assumir el sector privat.

Les dues franges d'edat en què es llegeix menys en català són l'adolescència i la maduresa.

Hi ha espai per créixer en tots dos àmbits. Per què llegeix menys, la gent gran? Per problemes adquisitius? Per problemes de visió? Perquè no ho ha fet mai? Hem de poder trobar maneres d'acostar-nos-hi. També hi ha molta feina a fer en el camp dels joves i el català. En castellà tenen més oferta, això és indubtable. Es tracta de millorar el que els presentem en català, però també com hi arribem. Hem d'aprendre a seduir-los millor.