De com les editores es van fer visibles
Barcelona"Sempre havia volgut ser escriptora. Aquest és un dels grans clàssics entre els editors; som escriptors frustrats. De fet, jo ho compleixo a la perfecció perquè em vaig adonar que no tenia cap talent per escriure, però, en canvi, vaig descobrir un criteri a l’hora de llegir”. No sabrem mai si tenia talent per a l'escriptura o no, però el criteri a l'hora de llegir ha portat l'Eugènia Broggi a ser reconeguda amb el Memorial Fernando Lara, un premi que atorga la Cambra del Llibre de Catalunya, per la seva feina com a editora al capdavant de L'Altra, l'editorial que va fundar aviat farà deu anys, el 2014. Com a lectora fidel, me n'he alegrat molt per ella i per tot l'equip (felicitats, Vane i Marina!), i he volgut aprofitar aquest reconeixement per parlar d'un llibre que fa dies que em ronda.
La cita de Broggi de l'inici de l'article pertany a Les nostres editores, de la Magda Gregori Borrell (Ed. La Mira/Fonoll). Gregori hi entrevista llargament 26 editores de casa nostra, que m'agradaria enumerar per contribuir al seu reconeixement. Per estricte ordre alfabètic, hi apareixen Izaskun Arretxe, Montse Ayats, Laura Baena, Iolanda Batallé, Pilar Beltran, Valeria Bergalli, Maria Bohigas, Eugènia Broggi, Antònia Carré-Pons, Maria Carme Dalmau, Glòria Gasch, Laura Huerga, Núria Iceta, Núria Mañé, Matilde Martínez, Isabel Monsó, Isabel Obiols, Alba Puig, Judit Pujadó, Blanca Pujals, Ester Pujol, Rosa Rey, Dolors Sàrries, Maria Sempere, Joana Soto i Núria Tey. Només amb aquesta llista, i sabent que en falten moltes (impossible reunir-les totes), Gregori posa en evidència que el sector editorial català és ple de dones. Editores que l'han fascinat, molt diferents entre elles i que treballen "a cases" molt diverses, però que, com diu l'entrevistadora, totes "entenen la lectura com un bé de primera necessitat per alimentar-nos socialment i emocionalment, conreen el nostre univers cultural". Només amb aquesta frase, trobo que Gregori aconsegueix definir molt bé la seva importància.
Més realistes que romàntiques
L'autora ens parla des de la singularitat de cada editora, que ens explica com una història. La majoria no esperaven dedicar-s'hi, a aquest ofici, però una casualitat, un anunci al diari o una herència familiar les han portat a descobrir que no ho canviarien per res del món. Tot i les seves diferències, em criden l'atenció algunes coses recurrents a totes les entrevistes. La primera, la importància de la lectura: llegir, llegir i llegir, és la clau de volta de la seva feina. En reivindiquen la part artesanal, i també la part humana. Això es concreta, especialment, en la relació amb els autors. El respecte, la cura i la paciència les defineixen, i també les ganes de fer-los créixer, de treure el millor d'ells, d'acompanyar-los en el camí perquè, després, brillin tots sols. La seva millor escola ha estat l'experiència, tot i que encara hi ha lloc per a la incertesa i la sorpresa. M'han semblat molt més realistes que romàntiques, tot i que encara s'escapa alguna "màgia" i algun "enamorament". El pragmatisme coincideix amb la necessitat de vendre: si no, s'ha acabat fer llibres. Construir catàlegs coherents, incidir en la societat o ampliar la massa lectora també es troba entre les seves prioritats.
Us convido a descobrir les 26 editores més a fons, aprofitant la bona feina que ha fet la Magda Gregori. No sabeu com m'agrada que, aquesta vegada, siguin elles les que brillin.