“Quan el pare no mirava, passava les puntes dels dits per damunt de la neu carbònica, fins que em començaven a cremar. Era una sensació dolorosa però massa temptadora per no reincidir-hi. Potser sonarà pedant, però jo ho veig com una metàfora de l’enamorament”. Ho diu el Pere, un dels dos germans protagonistes de La teva ombra, la novel·la amb què Jordi Nopca va guanyar el nou premi Proa.

Les relacions entre pares i fills són complexes i han donat peu a molta literatura i molta psicologia, començant pels complexos d’Èdip i Electra. Menys atenció han merescut, més enllà del morbo dels incestos, les relacions entre germans, amb els gelos com a gran motor distorsionador. D’això és del que tracta la història de Jordi Nopca, ambientada en la Catalunya (i l’Anglaterra) actual, de dos joves que naveguen entre el sexe i l’amor a la recerca d’alguna mena de sentit de la vida, d’alguna mena de diòxid de carboni, d’amor.

El Pere i el Joan són fills d’una família barcelonina de classe mitjana. Com correspon a la seva edat, tots dos només veuen en els pares mediocritat i manca d’horitzons. Però la relació entre els germans tampoc és gaire millor: consisteix a ignorar-se mútuament, a menystenir-se. La distància mental i sentimental entre ells és com un miratge en el desert: es veuen i no es veuen. A vegades les famílies es converteixen en un silenci massa sorollós.

A part de la mare, que simplement té el rol desagraït d’una mare que es preocupa, les altres protagonistes de la novel·la, la Laura i la Kate, són noies que, com el Pere i el Joan, no saben ben bé què busquen i no acaben de trobar el que no saben que busquen. Hi ha aquí un retrat generacional, ¿el de la insatisfacció per la decadència de l’era capitalista-consumista-individualista? “De tant en tant, com si deixessin caure una profecia, encara diuen que puc canviar el món. Que la sort és a tocar -o dins meu-. Però ja tinc vint-i-cinc anys i encara visc amb el pare i la mare”. Així, amb aquest to a cavall del desengany i el sarcasme, comença el llibre.

Canviar el món? El Pere, el Joan, la Laura i la Kate viatgen, no els falten (tampoc els sobren) diners i es poden permetre rebutjar bones oportunitats i jugar a la transgressió. I és aquí on hi ha la salsa del llibre, que no deixa de sorprendre’t a cada pas, amb una trama trepidant, farcida de girs de guió. Els germans i les seves companyes no canviaran el món, però les seves vides no paren de canviar: són inestables, arriscades, fins i tot trepidants. L’estabilitat adulta és una cosa que encara veuen lluny i de la qual en realitat fugen. Els fa pànic convertir-se en la parella mediocre dels seus pares, o simplement fer-se grans, convertir-se en pares.

La teva ombra és l’ombra que projecta la impotència juvenil, és l’ombra de l’amor intuït i és l’ombra de la por a fer-se gran.