BarcelonaTenir bons amics és especialment important al llarg de la vida: els estudis mostren que les amistats són vitals per a la salut emocional i física, ens aporten qualitat de vida i ens ajuden a sentir-nos menys sols al món. Sense amics tenim més risc de patir ansietat, depressió i un sistema immunitari debilitat i, per tant, més risc de mort. Com que res d'això és un tema menor, sempre m'ha semblat prematura la preocupació de donar eines als adolescents per detectar relacions de parella malsanes si abans no ens hem preocupat d'ajudar-los a diferenciar una amistat sana d'una de tòxica.

Una amistat sana ens aporta alegria i suport i treu el millor de nosaltres mateixos. Els bons amics s’alegren dels nostres èxits i ens ajuden en els moments complicats. En canvi, en una amistat tòxica hi ha ansietat, tristesa i estrès. Una amistat sana és bidireccional, però en les que no ho són ens trobem donant molt i rebent poc, sense energia i empetitits. Un amic tòxic pot ser una persona envejosa i no ens sentirem còmodes explicant-li els nostres èxits perquè sabem que no se n’alegrarà. Els amics que no són bons no ens pregunten per les nostres coses, però en canvi ens ho expliquen tot d'ells, ens fan comentaris passiu-agressius, per fer llum de gas si ens enfadem, o són dramàtics, manipuladors i victimistes perquè així és més fàcil que tot giri entorn seu.

Quan els plançons són petits, els contes il·lustrats són una de les millors eines per aprofundir en els temes que els afecten. Quan es fan grans, ja no els llegirem en veu alta, però podem fer una cosa millor: llegir a la vegada el mateix llibre, per poder debatre i reflexionar sobre el que hem llegit un cop l'acabem. Si bé és cert que l'amor romàntic i la família són elements recurrents en la literatura, l'amistat tòxica també ha inspirat grans novel·les on els adolescents trobaran personatges cruels i manipuladors que estableixen relacions d'amor-odi, dependència i engany amb els seus amics. Les amistats perilloses de Pierre Choderlos de Laclos, El talent de Ripley de Patricia Highsmith, El senyor de les mosques de William Golding, o Single White Female de John Lutz en són quatre exemples. De totes elles se n'han fet adaptacions cinematogràfiques fantàstiques, i una altra activitat per complementar el pla pot ser mirar-les plegats i comentar què es troba a faltar i què no en el pas al format audiovisual.

I un cop identificada una amistat tòxica, què hem de fer? Igual que en una relació de parella, si el que no ens fa feliços no es pot arreglar, el millor és que la relació s'acabi. Així podrem destinar les energies a buscar nous amics que ens estimin i cuidin més i millor.