BarcelonaNo sé si ho heu notat, però d’un temps ençà n’hi ha molts que no paren d’anar amunt i avall sense moure’s de lloc. “Anem a establir comunicació”, “Anem a comprovar-ho”, “Anem a veure uns quants anuncis”, etc. L’altre dia un company meu, molt bon professor de català, em reconeixia que no havia utilitzat mai aquesta estructura i que ara se li escapa i s’ha d’autocorregir cada vegada més. 

En català, per expressar futur, ho fem amb el temps de futur, no amb la construcció anar a + infinitiu. Així doncs, diem “Pensaré en el que m’has dit” i no “Aniré a pensar en el que m’has dit” (si no és que anem físicament a algun lloc a fer-ho; al quarto fosc, per exemple). I ara què us anava a dir… Exacte! Que sí que fem servir aquesta perífrasi en el temps imperfet, en context de passat, per expressar que estàvem a punt de fer o estava a punt de passar alguna cosa. Alguns diran que fer el pas d’un ús a l’altre tampoc és tan difícil, però no deixa de ser curiós que ens faci coincidir amb la llengua del costat, que sí que va a hacer cosas. I el fenomen s'escampa com foc en rostoll si les veus cantants de programes nous (i vells) no paren de repetir-ho. 

Ja sabem que el directe no és fàcil i que sempre s’escapen coses. Ningú és perfecte. Però això s’escapa per sistema, i només que algú ho expliqués bé un cop al presentador de torn, hi tindríem molt de guanyat. Fa uns quants anys, una productora audiovisual em va contractar per assessorar la presentadora d’un programa que s’emetia a TV3 en horari de prime time. Sembla que el públic s’havia queixat del seu nivell lingüístic. La noia, catalanoparlant, va rebre els consells de bon grat i va millorar sensiblement (deixeu-me penjar una medalleta). Precisament, va deixar d’“anar a veure reportatges” cada vegada que donava pas a un vídeo. Per desgràcia, les coses no van sempre cullera fesol, és a dir, com una seda. Per això, presentadors del nostre petit món, uniu-vos i ajudeu-nos a eliminar aquesta plaga. Hi podeu fer molt sense moure-us de lloc.