BarcelonaLa sequera que estem patint fa que cada dia més parts del territori s’abasteixin d’aigua amb cubes, o almenys això és el que sento en bastants mitjans. I no em sorprèn. D’una banda, cuba no sembla estrany al català, que té cubell, ja sigui el de les escombraries o el de la bugada, i cubella, el recipient on va a parar el vi en un cup o l’oli en una premsa. Tots aquests mots, cuba, cup, cubell i cubella, provenen del llatí cupa, que volia dir bota en el sentit de tonell i no pas en el de bot per beure a galet ni en el de calçat, del qual el distingia abans del 2017 un accent diacrític. Sigui com sigui, i encara que el DCVB recull cuba com a "bóta grossa" i com a "cossi o bugader", la norma considera, tal com precisa Coromines, que aquesta cuba s’ha "pres del castellà" tot i l’origen llatí.

Què cal dir, doncs? Cal dir cisterna, un contenidor molt diferent, ja que en el seu sentit més antic i encara vigent és un dipòsit subterrani per recollir i mantenir potable l’aigua de la pluja (o d’un pou) i on de vegades, segons la Bíblia, tancaven els profetes massa rondinaires. La cisterna sol ser gran però també en diem així de certes cavitats del cos humà que contenen líquids o del dipòsit d’aigua d’un vàter (tot i que cap diccionari ho recull). I el més important: quan afegim cisterna a un mitjà de transport, passa a ser un vehicle preparat per transportar líquids: un camió cisterna, un vaixell cisterna, un vagó cisterna... Així doncs, tant el camió cuba que desembussa canonades com el que proveeix d’aigua pobles assedegats és, en català normatiu, un camió cisterna (en plural, camions cisterna). A diferència del castellà, en què camión cuba i camión cisterna són sinònims. El temps dirà si passarem de necessitar "tres cubes al dia" a necessitar "tres cisternes al dia" o, si plou molt, a no necessitar-ne cap. En cas que això passi i per contents que estiguem, serà sempre abusiu i inadequat que acabem "borratxos com una cisterna".