Hi ha una llibre de Fougeret de Monbron, Le Cosmopolite ou le Citoyen du Monde (1750; en castellà a Ed. Laetoli, 2011), que comença així: “L’univers és com un llibre del qual els que no han sortit mai del seu país només han llegit la primera pàgina”. És una manifestació del cosmopolitisme que va agafar forma al Segle de les Llums i que donaria, més tard, els importants escrits de Kant sobre la mateixa qüestió. (No els de Fichte.)

Aquesta no és cap idea novíssima al segle XVIII, perquè només la descoberta del continent americà, al final del segle XV, ja obria la porta a una globalització que avui s’ha convertit en pandèmica a causa de les tecnologies modernes. Tot plegat, al capdavall, procedia de la idea ecumènica de l’Església cristiana, la primera que, en lloc de l’imperialisme de Roma, va vindicar una pau universal a partir de les lliçons evangèliques. És, doncs, una passió antiga, que avui dia no queda contradita per la passió nacionalista, justament a causa de la potència de la lliure circulació d’idees pròpia dels nostres dies.

Per als catalans, la gràcia del llibre resideix en el viatge narrat per Fougeret, que fugia de la justícia, al nostre país. Cap al final del llibre, l’autor visita Barcelona el dia de Corpus i, davant l’exuberància de les processons, que encara es fan, escriu: “Si els nostres imbècils de flamencs no haguessin conservat els ritus beats dels espanyols, explicaria als lectors les escandaloses follies de què he estat testimoni durant la processó del Corpus a la capital de Catalunya”. En un passatge posterior, que podria haver influït en un episodi del Candide de Voltaire, Fougeret coneix una prostituta, amant d’un temible capellà-oficial de la Inquisició, que se l’estima molt i li ho paga tot. L’autor, que era el que se’n diu un llibertí simpàtic, en diu meravelles.

Però no les diu d’Espanya en general: “És la més orgullosa de les nacions i la que té menys motius per ser-ho, llevat que les qualitats monacals —la beateria, la mandra i la brutícia— siguin títols per enorgullir-se. En qualsevol cas, a aquest poble altiu i soberg no se li pot negar una gran bravura; però seria bo que el temperés la humanitat”. Després parla de les atrocitats comeses pels espanyols en nom del catolicisme, a les terres americanes, però això no és cap novetat per a nosaltres.