BarcelonaL’editorial Extinció Edicions, que en pocs mesos de vida ha publicat autors tan singulars (i sovint inèdits en català) com Donald Barthelme, Roland Topor i Unica Zürn, s’ha inventat una revista de còmic en català: Forn de calç. Coordinada per Marc Charles, combina historietes curtes on l’humor, l’absurd i l’horror van de bracet. Queda clar que, sobretot a nivell visual, el còmic en català pot esgrimir una molt bona carta de presentació a qualsevol festa on se’l convidi. ¿Que no era una cosa tan estranya d’inventar-se, una revista de còmic? Potser no, però s’havia de fer. Al costat de l’antologia que s’ha empescat aquest diari a partir del premi que va convocar ara fa un any amb l’editorial Norma, són mostres claríssimes del que va dir Mar Mascaró (Manresa, 1996) durant la presentació de la revista: que és un moment dolç per al còmic en català, que es nota que hi ha un públic que l’espera, com s’ha demostrat que hi havia un públic per llegir fantàstic, com bé saben els responsables d’una altra editorial jove, Mai Més Edicions, i com també han sabut llegir des de l’Ajuntament de Barcelona, que li ha encarregat a Ricard Ruiz Garzón (a qui, si no?) que dirigeixi un festival de gèneres fantàstics de nom fabulós, inspirat en la no menys fabulosa Guia de l’autoestopista galàctic, de Douglas Adams: el 42! Hauria de ser el punt de trobada d’un món que, després d’anys de travessia del desert i de picar molta pedra, sembla en ebullició. ¿Coincidències astrals, modes universals, vetes subterrànies que sempre hi havien estat?

El boom de la ciència-ficció en català: un gènere de futur

La majoria dels autors i autores que han escrit una historieta per a Forn de calç es guanyen la vida, a més de treballant com poden, fent còmics en castellà o en anglès, segons d’on vingui l’encàrrec. Es mereixien una finestra com aquesta per poder fer còmic en català. "És la primera llengua en la qual vivim i pensem, i a partir de la qual traduïm i, per tant, perdem naturalitat", com va recordar també a la presentació de la revista el barceloní Gabri Molist. Molist viu a Bèlgica, Berta Cusó (Barcelona, 1989) a Berlín: talent exportat que és bo que algú controli i ajudi a fer aflorar amb plataformes com aquesta. El primer número de la revista ha esgotat l’edició, és a dir que esperem el segon amb candeletes.