Llegim L’ESCUMA DE LES LLETRES

Cinema i literatura: nous temps

Lluís-A. Baulenasi Lluís A. Baulenas
16/06/2018
2 min

Tot va començar al Festival de Canes 2017, on per primer cop hi havia dues pel·lícules a concurs produïdes per Netflix. Això implicava que només es veurien en sales de cinema durant el festival, però després complirien el seu destí de ser consumides únicament pels clients de l’esmentada plataforma, al televisor. El director britànic Christopher Nolan va dir que el cinema és l’experiència en pantalla gran i sala fosca i de cap manera una peça concebuda per al televisor. Poc abans de començar el festival, davant la controvèrsia, la direcció va anunciar que de cara a la següent edició només s’acceptarien produccions que posteriorment tinguessin un mínim d’exhibició cinematogràfica normal (o sigui, en una sala). I així ha estat; enguany, Netflix no ha existit a Canes.

Problemes evolutius?

Cinema i literatura, que tan junts transiten pel camí de la creació, es troben amb els mateixos “problemes”. I ho posem entre cometes perquè, tant en un camp com l’altre, cada vegada hi ha més persones que no consideren que n’hi hagi cap, de problema. Que tot es tracta de la dificultat d’acceptar l’evolució natural de l’art i d’emmarcar-lo en el seu temps. En el cas de la literatura, la cosa va molt més enllà de l’èxit o no del llibre electrònic, un suport radicalment diferent, sinó que toca el concepte mateix de lectura. O de literatura.

Imaginem, per exemple, que comença a posar-se de moda el concepte totalment obert de creació literària. Un llibre ja no seria el llibre, sinó un producte “en procés” continu. Fins ara l’autor (en general) era conscient que el que oferia era una proposta que el lector feia seva d’una manera totalment privada i particular. Per tant, era oberta com a experiència, però limitada físicament. Tenia un format tancat. Christopher Nolan feia la descripció clàssica del que és cinema. Sala fosca i pantalla gran. Si pot ser, no t’aixeques ni a pixar. Però les sales de cinema s’estan buidant i, per contra, les subscripcions de Netflix són desenes de milions. És probable, doncs, que els creadors s’ho acabin repensant, encara que sigui dolorosament. Quan arribi el dia que, per exemple, els lectors puguin variar a voluntat i no com un joc el desenvolupament d’una novel·la i es posi de moda recomanar-ne la versió 32 en comptes de la 01, veurem què passa.

stats