En homenatge al coratge, intel·ligència i compromís d’una lingüista excepcional, Carme Junyent, avui parlo d’un tema en què no es va cansar de fer pedagogia molt més sola del que podríem esperar d’algú que rep tants reconeixements pòstums: els problemes de coherència, cohesió i adequació que provoquen les diverses estratègies per evitar l’anomenat masculí genèric. Cadascuna fa els seus estralls. No insistiré en els que provoca el desdoblament, ja sigui sencer o omplint-ho tot de barres (/). No es queda enrere l’ús de noms col·lectius. Fa uns mesos, per exemple, la líder d’ERC a Ripoll assegurava a TV3 que el seu partit, a diferència del de Sílvia Orriols, "tenia en compte tots i cadascun de la ciutadania". Però avui em centraré en un cas de personitis que, per defugir el correcte i adequat masculí genèric, incorre en un flagrant castellanisme: el de "les persones empleades". El trobem, cada dia més, en documents de la Generalitat, que tan sovint lideren el que combatia Junyent: permetre que la correcció política trepitgi la correcció.

Potser per dissimular que no tots "els treballadors" són "persones treballadores", ni tan sols els de l’administració, una ment privilegiada va decidir convertir-los en "persones empleades". Amb quin resultat? Mentre que a "els empleats" empleats és una forma del nom empleat, a "les persones empleades" empleades és una forma de participi d’emplear. I això té conseqüències normatives: el nom empleat és correcte en català (ja apareixia a les fitxes manuscrites de Fabra); en canvi, el verb emplear és, a tots els efectes, un castellanisme. Pel mateix motiu, perquè seria un derivat d’emplear, el nostre estàndard tampoc admet empleadors. Hem de parlar d’ocupadors o, tot i que no sempre sembla apropiat, d’empresaris. "My employer" és, doncs, en català "el meu ocupador". En versió correcció política, "la meva persona ocupadora", si un mínim de sentit del ridícul no ens desdiu d’utilitzar un terme tan invasiu. Sigui com sigui, i atès que la correcció política ja és com una mena de culte, no serà fàcil que alguns funcionaris tornin a "els empleats". No m'estranyaria que abans de fer cas a Junyent –i al sentit comú– fossin capaços d’escriure "les persones emprades".

El llegat de Carme Junyent en 10 idees clau