BarcelonaCada cosa comporta el seu negacionisme. Així, la memòria històrica és víctima de l'efecte Mandela, que consisteix en recordar esdeveniments, fites i detalls que en realitat mai no van succeir (això pot anar des d'atribuir un monocle al ninot del Monopoly fins a tenir present, per exemple, una declaració d'independència). Es diu efecte Mandela perquè quan aquest gran polític sud-africà va morir, l'any 2013, van aparèixer algunes persones que coincidien en assegurar que ja havien sentit la notícia de la seva mort als anys 60. Una de les diverses explicacions que donen a aquest fenomen és que pot tenir a veure amb una interferència entre mons paral·lels. Però això no sembla el més plausible.

A la sèrie How to with John Wilson (disponible a la HBO) dediquen un capítol a aquest assumpte. A primera vista, es diria que es tracta d'una sèrie documental, però en realitat és una sèrie literària. Un episodi tracta de les bastides dels edificis en obres (i s'hi diu que els bràquets dentals són les bastides de les persones, pura greguería ramoniana), un altre capítol parla monogràficament de les fundes de plàstic per a les cadires (però també dels prepucis de la gent que va ser circumcidada de petita sense el seu consentiment). Aborda els objectes en la seva diversitat més plena i en la manera en què incideixen sobre la vida estranya i quotidiana de la gent i de la ciutat, i també mostra com cada objecte té la seva pròpia història, és a dir, una biografia personal i també social. És una sèrie literària en la mesura que pertany a una manera d'escriure, a un tipus de literatura d'avantguardes que trobem així mateix en el ja esmentat Ramón Gómez de la Serna quan dedicava capítols, i fins i tot llibres sencers, a les agulles, al barret fort, a les orenetes, als bunyols de vent, al circ... Aquesta manera d'escriure la recull Francisco Umbral en obres com Museo nacional del mal gusto i España cañí (on parla de les sabates de reixeta, la Renfe i el bipartidisme, entre altres qüestions principals.) César González Ruano feia el mateix al Libro de los objetos perdidos y encontrados, però parlar avui de Ruano és com mencionar Robert Brasillach a França. Potser la cancel·lació és un negacionisme a la inversa. Això s'explicaria perquè vivim captius entre antiuniversos paral·lels.