Ja han passat les festes. I si no has regalat llibres, amic lector, apunta-t’ho per a les d’enguany: és bo, bonic i barat. En primer lloc, ocupa espai físic. Un llibre dels de tota la vida té volum. I ja se sap que en molts casos aquest criteri és primordial. Només emboliquem per Nadal i reis. Ja que ho fem, que surti un embolcall ben vistós. Un llibre, amb les seves vores rectangulars, regulars, ofereix el màxim plaer als amants d’embolicar. Per això no hi ha competència possible amb el llibre digital. Com l’emboliques? Ho han entès, no fa festa. Cada dia es poden regalar, baixar o piratejar milions de llibres digitals, però per Nadal (com per Sant Jordi, tot sigui dit) la closca física interessa. Un llibre va bé per a qualsevol circumstància, fins i tot (i agafin-se fort!) per a l’amic invisible. Ja es pot triar el tema que sigui, que un llibre sempre farà el fet, si no és per una banda, per una altra. Els intercanvis d’amics invisibles no trenquen la tendència a l’augment malgrat el sobreeiximent de rampoines inútils l’endemà (que cal llençar a les escombraries, o recol·locar).
Llibres invisibles!
Aquí el llibre té un gran avantatge: no t’obliga, com per exemple ho faria un rellotge de cucut, a patir per si no el tens a la vista quan et visiti l’amic que te l’ha regalat. Sempre pots dir que el tens a la tauleta de nit, a l’espera, sota una pila d’altres llibres. Fins i tot, amb un gest desenfadat, pots agafar desmanyotadament la porta del dormitori i, amb un breu moviment, oferir un vist i no vist de la suposada pila de llibres. Pots afegir, amb els ulls mig tancats, profunds, que la llengua japonesa posseeix un verb que defineix l’acció de comprar llibres que queden a casa a l’espera de ser llegits (perquè, ei, de l’estiu no passa: es llegiran): tsundoku.
Un altre avantatge és que el pots tornar a regalar sense que es noti gens que abans ja te l’han regalat. Només has d’esperar-ne l’avinentesa i mentrestant guardar-lo intacte. Al cap de tres mesos, ho podem confirmar, el llibre encara manté aquella aroma de nou tan captivadora que no deixa indiferent el lector viciat.
També hi ha una possibilitat molt simple davant el regal d’un llibre: llegir-lo de debò. I beneir qui ha tingut tan magnífica idea!
