BarcelonaA l'Antoni Tàpies li agradava passejar per Sant Gervasi, ho explica a les seves memòries. Els estius, els passava al Montseny, a Campins. Hi va crear molt, a la casa que tenia allà. Un dia, la Teresa Barba, la seva dona, i la seva neta, una altra Teresa, van sentir uns miols que venien del bosc. S'hi van acostar, van buscar d'on venien, i van trobar un gat, que van adoptar. D'aquesta petita història, Tàpies en va fer un quadre, Ratllat, que ha servit a Núria Homs com a punt de partida per escriure Tàpies en diumenge, un llibre que vol acostar l'artista als nens i que a mi m'ha enamorat. Homs diu que a Tàpies "el reconeixem, però no el coneixem", i crec que aquest llibre és una manera fantàstica de començar a fer-ho. També, de perdre-li la por.

Homs és conservadora de la Fundació Tàpies. Ha dedicat anys a pensar aquest llibre, a imaginar com seria, a treballar-lo, i es nota. Està ple de detalls, tot té un sentit. Però, sobretot, el que crec que fa que sigui tan rodó, és que s'hi veu, alhora, el seu gran coneixement de l'obra de Tàpies i l'estima que li tenia. Homs aconsegueix que descobrim l'artista, la seva obra, però també la persona. Una de les primeres coses que explica als nens, és que "Tàpies és un home més aviat alt, més aviat prim". Comencem a passejar amb ell per Sant Gervasi, i acabem a Campins, just a l'hora del te, que tant agradava a Tàpies, fruit del seu amor pel Japó.

El llibre ens explica què passa durant aquest trajecte (que inclou tombarelles i un viatge pel cel), i cada moment està relacionat amb una obra de l'artista que li dona sentit. Homs ha triat a consciència cada quadre, ha volgut que hi fossin representades totes les èpoques i totes les tècniques. Hi apareixen en petit, però, perquè és un llibre il·lustrat. Va ser tot un repte per a Lluís Farré, l'autor de les il·lustracions, que explica que ha fet una cosa molt diferent del seu estil habitual, buscant "no molestar" gaire, apropant-se a una gamma cromàtica que fes pensar en Tàpies. El resultat és excel·lent, amb uns dibuixos que demostren també sentit de l'humor. Homs m'explica: "Tàpies era molt tímid, i per això sempre surt molt seriós a les fotografies, però en tenia molt, de sentit de l'humor". Al llibre, l'artista riu quan es troba amb el seu amic Joan Brossa, un encontre que introdueix la màgia, aquest element que els fascinava a tots dos. De fet, al final del llibre, s'hi ha reproduït un petit text on Tàpies equipara la feina de l'artista amb la del mag, i explica que tots dos comparteixen d'alguna manera aquesta mena d'ambigüitat entre el real i l'irreal. El resum seria que, en tots dos casos, no té gràcia saber el truc; és millor deixar-se enredar.

Tàpies en diumenge no revela el truc, però ens permet apreciar millor "l'espectacle". Llegint-lo, he après moltes coses sobre Tàpies (pràcticament tot el que explico en aquest article!), però sobretot m'ha fet venir ganes de més. Us recomano molt aquest llibre, a nens i adults, perquè té molts nivells de lectura, i perquè em sembla una prèvia fantàstica a la celebració del centenari d'aquest home més aviat alt, més aviat prim, que començarà el 13 de desembre.