L’ESCUMA DE LES LLETRES

Tota una institució

Aquests dies s’està commemorant el vuitantè aniversari de la creació de la Institució de les Lletres Catalanes. Ara fa una setmana va haver-hi l’acte solemne de celebració i aquest diari l’endemà en va fer la crònica corresponent. L’únic que modestament puc afegir al coneixement general d’aquesta institució és la meva experiència personal i el que significa. Hi ha una paraula que, en una cultura com la nostra, provoca picor malaltissa als qui la senten i no en són partidaris: normalitat. Quan un català advoca per la normalitat de la seva cultura està fent a miques les tradicionals admonicions paternalistes -per no dir neocolonialistes- de “per què us queixeu si teniu més llibertat que mai! Què voleu més?” Doncs bé, simplement volem normalitat. I, repeteixo, demanar-ho és posar en qüestió tot l’engranatge mental patriòticonacionalista de l’Estat.

Normalitat revolucionària

Ser normal vol dir voler tot el que et pertoca. Ni un gram més, ni un gram menys. No ha estat possible. Si la Institució de les Lletres Catalanes té i continuarà tenint valor és perquè ha defugit el victimisme regionalista folklorista i ha cercat sempre aquesta normalitat. La normalitat d’un país encara que no tingui estat. Els autors que col·laborem amb la Institució de les Lletres Catalanes ens hem sentit mínimament normals gràcies als seus programes de presència a biblioteques, centres cívics, escoles, etc. Com a qualsevol estat normal. I evidentment amb modernitat, empatia i sentit de país. Amb els degans i directors més diversos, amb el criteri de l’actual degana, Isabel-Clara Simó, i el dinamisme de la directora, Laura Borràs, els diners gastats per la Institució de les Lletres Catalanes per portar els nostres autors als racons més diversos del país són els més ben gastats. Es tracta de les poques vegades en què els ciutadans normals i corrents poden comprovar in situ on van a parar els seus diners. Tal com deia Laura Borràs el dia de la celebració, la intervenció de l’Estat n’ha reduït el pressupost a zero. Els llaços i complicitats teixits arreu del país en aquests anys gràcies a la Institució, gràcies a la normalitat guanyada, fan que es pugui afrontar el futur amb dignitat. El bagatge és gran, de qualitat. Vindran nous temps, millors, segur. Per molts anys!