L’ESCUMA DE LES LLETRES

Parlem de la mort

Aquests dies ha aparegut el llibre De aquí a la eternidad (Capitán Swing), de l’activista i agitadora de la indústria funerària nord-americana Caitlin Doughty (Hawaii, 1984). És un llibre sobre diferents maneres d’enfrontar-se als ritus funeraris de diverses parts del món. Està escrit des d’un punt de vista periodístic, amb tocs, òbviament, de cultura i filosofia de vida que busca confrontar els nord-americans (i per extensió el món occidental) amb el fet puntual de la mort. Parteix de la idea que Occident l’amaga i que la majoria de cultures del món fan el contrari. No diem que no sigui així, però ho fa comparant pautes culturals que difícilment es poden posar al mateix nivell. Per exemple, parla del costum d’una regió d’Indonèsia on els morts continuen amb els vius durant anys. Els tenen a casa, drets o asseguts, els renten, els pentinen, parlen amb ells, etc. Depenent de la família, s’enterra el difunt més o menys tard. I, de tant en tant, segons els ritus i celebracions del lloc, és desenterra perquè hi pugui “participar”. S’expliquen casos de Mèxic, el Japó, Bolívia, uns quants dels Estats Units i, curiosament, hi apareix Barcelona! Per a l’autora, que a les sales de vetlla hi hagi els morts protegits per una tapa transparent de vidre, o que directament el difunt s’exposi darrere d’una paret de vidre, és estranyíssim. Ho dona com a pràctica general, quan no és així. En fi. De Barcelona, examina els ritus funeraris a Espanya. I torna a insistir que el costum, per exemple, d’arraconar ossos al fons del nínxol, tot barrejant restes antigues, per tal que hi càpiga el nou ocupant, seria un escàndol per a un nord-americà mitjà. Doncs molt bé.

Ronda de mort

El llibre és interessant, s’ha de llegir com un llibre de viatges una mica macabre. Lliga amb l’arribada periòdica de títols d’aquesta mena, entorn de la mort. Recordem Fiambres, de Mary Roach (GlobalRythm, 2007), sobre la “vida” dels cadàvers donats a la ciència, o la més recent La muerte de la muerte, de José Luis Cordeiro i David Wood (Deusto, 2018), sobre la dèria de convertir la mort en un fet opcional gràcies a les possibilitats que ofereixen les noves tècniques antienvelliment. Recomano no llegir-los tots tres seguits.