Eloi Cordomí és un dels homes del temps de la televisió catalana. És un entre una colla, però quedarà ungit per a l’eternitat perquè és l’únic que ha après a distingir dues paraules catalanes: altura i alçada. La resta dels homes del temps, els locutors quan parlen de qualsevol altra cosa -les muntanyes, per exemple-, cauen contínuament en aquest error lèxic, malgrat que em consta que els serveis lingüístics de TV3 els van avisar: “Digueu «alçada» només quan us referiu a l’altura d’un ésser humà; com a molt, en parlar de l’altura d’una vaca o d’un cavall. Per a tota la resta, digueu «altura». Per exemple: «Hi ha hagut un accident a l’altura de Mollet»; «Hi ha núvols en altura»; «La neu cobreix tota l’altura del Puigmal»; «Això no està a l’altura del segle XXI»; «El govern dels Estats Units està a l’altura de la majoria dels seus ciutadans, però hi ha ciutadans que tenen molta alçada (1,95 m) i n’hi ha de nans, amb poca alçada (75 cm)»”. Això comuniquen els serveis informatius de TV3 a tots els seus redactors i locutors. Feu-ne cas i no caigueu mai més en l’error infernal. Això diem perquè s’acompleixi la nostra voluntat.

Oh, Eloi Cordomí, que entre tota la població del país has estat capaç d’imposar el criteri lexicalment correcte, potser per a estranyesa dels que pensen que la paraula altura és castellana, i la canvien per alçada, que els sembla més nostrada! ¿Que potser no diem sol, per l’astre, igual que els castellans? ¿Que no diem estrella, com ells, i mesa en cas de conteses electorals? Coses de ser tots fills de Roma.

Cordomí, Cordomí! La teva ànima magnifica Catalunya i el teu esperit celebra la correcció de la llengua, que ens salva. Des d’ara totes les generacions et diran benaurat, perquè el Totpoderós ha obrat en tu meravelles; i l’amor que et professa Jahvè s’estendrà a totes les generacions que t’han de sobreviure! Cauran derrotats tots els exèrcits del Malvat i tu quedaràs sempre estalvi, pel gran favor que has fet al país nostre i perquè ets l’únic que ha salvat la distinció entre altura i alçada : núvols en altura; ones de set metres d’altura; neu a les altures, i Jahvè al costat teu, a les altures.

I si, de passada, dius als teus companys que a Catalunya mai s’havia dit “Bona tarda”, i es deia solament “Bon dia” quan hi havia llum, i “Bona nit” quan ja era fosc, llavors seràs elevat a l’Altíssim i seuràs a la dreta del soli etern, voltat per les més altes jerarquies dels àngels: serafins i querubins en les altures. Escampa la bona nova com l’àngel als pastors; no et deixis temptar per les modes impures i les incorreccions gramaticals, i quedaràs lliure de tot mal, for ever and ever, al·leluia i amén.