Això no cal dir-ho
Barcelona

Mr. Magoo i els reaccionaris

El personatge volia reflectir el reaccionari de classe mitjana, segons el dibuixant John Hubley

Mr. Magoo / WIKIPEDIA Zoom

A la mateixa dècada de 1940 en què es va donar a còneixer Mr. Magoo, també va aparèixer el professor Tornassol. Creats en una taula de dibuix, tots dos s'assemblen en la seva concepció. Tant un com l'altre són gent gran, han perdut els cabells i vesteixen un abric verd. I la qualitat que els diferencia els lliga, de fet, encara més. Si bé Mr. Magoo és extraordinàriament miop, Tornassol està sord com una campana; però el cas és que tots dos estan atrapats dins del seu món. ¿Són de dretes o d'esquerres, el senyor Magoo i el professor Tornassol? Avui ningú ja no sap què és una cosa ni l'altra; però quan Magoo va néixer a la factoria UPA, i Tornassol a Les aventures de Tintín, ser de dretes o d'esquerres li va costar la vida a moltíssima gent.

Una vegada, el dibuixant John Hubley, director de l'equip d'animadors que va crear Mr. Magoo, va dir que amb aquest personatge havia volgut reflectir el reaccionari de classe mitjana. S'adverteix en el senyor Magoo un aire germànic (podria sortir en una antiga pel·lícula de Murnau o de Lang). Quan es va dissenyar Mr. Magoo, els alemanys no estaven gaire ben considerats políticament (i amb raó). També és veritat que la bonhomia va omplir de seguida la seva personalitat, i així es va esfumar en Mr. Magoo qualsevol sospita anterior. Al professor Tornassol, però, la rauxa el va acompanyar fins a la darrera aventura. Era producte d'un altre temperament. En acabar la Guerra Mundial, al seu creador, el belga Hergé, el van acusar de col·laboracionisme amb els invasors nazis.

¿És també un reaccionari, el professor Tornassol? Si ens fixem en els ultrasons, en els coets... la seva ciència sembla sortida de Peenemünde, l'antic centre d'investigacions dels hitlerians. Però aquesta comparació tan sols és complaença amb les formes. No és això el que el converteix en un autèntic reaccionari. La clau la tornarem a trobar més tard a Barcelona, al bell mig de la factoria Bruguera, amb aquell personatge d'Ibáñez tan curt de vista i tot vestit de negre, Rompetechos. Amb clarividència, en la seva adaptació al cinema Javier Fesser va fer de Rompetechos un ultradretà manifest. Incapaços de sentir-hi i veure-hi, aquests tres personatges són reaccionaris que pertanyen a un món vell. Encara que creguin que van cap al futur.