01/04/2017

Gènesi

2 min
Gènesi

Robert Crumb (1943) és considerat el fundador dels còmics underground, i així ho acredita la seva obra tan extensa com característica en el traç. Ha dibuixat còmics de tota mena, de moltes matèries diverses, i els seus seguidors han pogut constatar, des dels inicis de la seva carrera artística, una obsessió pel sexe força notable. El seu currículum explicita sempre que va néixer d’una família catòlica, d’orígens escocesos, però sembla indubtable que la seva manera desinhibida de presentar les més brutals situacions sexuals l’aproxima més a un heretge universal. Tanmateix, Crumb és autor d’un Gènesi il·lustrat que difícilment hauria dibuixat un catòlic, perquè posseeix una acuïtat del text original, que habitualment escapa als creients de la religió de Roma. I si no se’ls escapa, llavors, també habitualment, queda esmorteït per les convencions que el catolicisme ha desplegat damunt de l’Antic Testament.

Crumb és molt escrupolós en presentar la figura d’Adam i Eva ben nuets abans de la caiguda, val a dir, abans que mengessin la famosa poma de l’arbre del bé i del mal. El text hebreu del Gènesi deixa clar que Adam i Eva anaven conills per l’Edèn, sense consciència de pecat, i, doncs, també ingenus i feliços en la seva condició sexual lliure i tranquil·la. Va ser després, arran de la “caiguda”, que Jahvè els va dir que sentirien vergonya de les seves parts i haurien de cobrir-se.

Doncs bé: són molt rares les representacions gràfiques d’Adam i Eva, abans de la caiguda, completament nus. El pudor dels cristians, en general, i el pudor dels jueus, ells mateixos, arran justament d’aquesta faula del “pecat original”, ha fet que, en la història de la iconografia cristiana -de jueva, en principi, no n’hi pot haver- siguin molt escasses les presentacions dels nostres venerables pares del paradís sense cap tipus de cobriment. Robert Crumb ho fa: primer apareix el tòpic Jahvè de llargues barbes; aquest crea en sis etapes -“dia” és, a l’original hebreu, sinònim de “lapse de temps”- el món i totes les seves propietats, i, finalment, Adam, forjat a partir de l’argila. Després, per fer-li companyia i per assegurar una descendència, crea Eva. Tots dos són representats amb una nuesa que gairebé espanta; en especial la dona, com és habitual en aquest dibuixant. Llavors mengen la poma, “s’adonen que van nus” -frase bíblica d’enorme transcendència: encara no hi ha ningú que ensenyi la titola o la margarida pel carrer!- i Crumb els posa una fulla de parra, com és igualment tòpic, per tapar els documents.

stats