“No estic dient que la malària no sigui un problema que calgui adreçar”, escriu un economista molt mediàtic. Aquest ús d’ adreçar -que sol anar seguit de problemes, qüestions, temes o reptes - el trobo des de fa un temps en articles de persones que han tingut un intens contacte amb l’anglès (sovint perquè han estudiat o han fet classes als EUA). I crec que val la pena parar-li els peus abans que s’estengui i es consolidi en certs àmbits acadèmics i en el llenguatge polític. No només perquè és un false friend sinó perquè interfereix en altres usos genuïns del verb adreçar.

Centrem-nos d’entrada en els significats genuïns d’aquest verb, que fonamentalment són dos. El primer -equivalent al castellà enderezar - és el de posar recte el que estava tort, incloent-hi les persones. A un nen entremaliat podem dir-li: “Ja t’adreçaré!” Però també podem adreçar un filferro, un volant o una nau. Amb significats similars tenim redreçar i dreçar, un verb que trobem en l’expressió “Dreçar les orelles” (parar atenció). El segon significat és el de dirigir. I així podem adreçar la paraula, una carta o la mirada a algú.També podem adreçar algú a un lloc o adreçar-nos-hi nosaltres. Per exemple, a una oficina d’atenció al client.

Per tant, quan adrecem una qüestió hem de dir a qui l’adrecem o bé l’hauríem de posar recta (perquè estava guerxa o torta) -un ús del tot inhabitual quan parlem de qüestions, temes, problemes o reptes-. Si el que volem dir és que l’afrontem i ens comencem a esforçar per resoldre-la o comprendre-la, estem incorrent en el susdit i condemnable anglicisme.

¿Hi ha algun verb que ens permet dir el mateix correctament? Acostuma a encaixar-hi el verb abordar, però depenent dels contextos haurem de recórrer a afrontar, atendre, satisfer o donar resposta, sobretot quan es tracta d’ adreçar les necessitats d’un determinat col·lectiu, un ús que cada dia s’escampa més pels documents de les administracions públiques.