UN TAST DE CATALÀ

‘Confrontar’ i ‘enfrontar-se’: una sinonímia no normativa

A frontar, enfrontar i confrontar són tres verbs derivats de front que expressen la idea de posar dues coses o persones l’una davant de l’altra. Això propicia que topin, competeixin o es barallin però també permet comparar-les i observar en què coincideixen i es diferencien. El primer sentit -el de conflicte o oposició-és el bàsic d’ afrontar i enfrontar. En principi tant podem afrontar la mort o un enemic com enfrontar-nos-hi. El segon sentit -el de comparació- és el bàsic de confrontar. I així, i sempre segons els diccionaris, podem confrontar un document amb un altre per comparar-los. També els podem acarar. En castellà se confrontan o se cotejan. I, en cas que no concordin, podem dir: “La còpia no confronta amb l’original”. Si en lloc de documents són testimonis amb versions diferents, els podem confrontar, acarar o afrontar: “El jutge va confrontar el testimoni amb l’acusat”. I quan dos terrenys o territoris són contigus podem dir que confronten o afronten: “Finlàndia confronta a l’oest amb Suècia” .

Ara bé, cap diccionari permet un confrontar amb que sigui sinònim d’ enfrontar-se amb. No permet dir, per exemple, que “el PSOE prefereix confrontar amb un Franco mort que amb el franquisme viu”. És un ús no normatiu cada dia més estès i afavorit per tres circumstàncies. Primer, que en castellà ja es tolera (tot i no ser tampoc als diccionaris). Segon, que expressa una idea menys hostil que enfrontar-se, i ja se sap que els periodistes es deleixen pels eufemismes: per poder dir sense dir del tot. I tercer, que confrontació sí que pot ser sinònim d’enfrontament.

De dir que algú prefereix la confrontació a la negociació a dir que prefereix confrontar a negociar hi va un pas. I entre dir això i dir que prefereix enfrontar-se, hi ha una subtil però important diferència de matís.

Per tot això i perquè al Diccionari descriptiu (DDLC) ja trobem aquest ús amb un exemple del XIX, resulta sorprenent que no el reculli cap altre diccionari ni llibre d’estil. Tinc la impressió que no és tant que no l’admetin com que els ha passat per alt.