CRÍTICA
Llegim Crítiques 22/03/2019

Línies de vida d’una gran traductora russa

'Versión original' de Lilianna Lunguinà. Automática. Trad. Yulia Dobrovólskaya i J.M. Muñoz Rovira. 446 pàg. / 25.50 €

Xènia Dyakonova
3 min
Línies de vida d’una gran traductora russa

Lilianna Lunguinà (1920-1998) ha enriquit la literatura russa amb traduccions esplèndides d’autors com ara Boris Vian, Romain Gary, Knut Hamsun o Heinrich Böll; i també amb adaptacions enginyoses de llibres infantils d’Astrid Lindgren, adorats per diverses generacions de nens de totes les Rússies. Versión original és la transcripció d’un documental en quinze capítols rodat el 1997 i emès el 2009 a la televisió russa en què Lunguinà va narrar la vida sencera amb un llenguatge viu i un to càlid i sincer. El títol rus del llibre, Podstrótxnik, significa “traducció línia per línia” i al·ludeix al mètode que es feia servir a l’URSS per traduir poesia. Primer, un filòleg feia la traducció literal d’un poema i l’apuntava sota l’original; després, un poeta que sovint desconeixia la llengua de partida reelaborava el podstrótxnik fins a convertir-lo en un poema autònom. És com si el llibre ens digués: Lunguinà us explica la vida tal qual i vosaltres ja la interpretareu.

La gràcia de Lunguinà com a narradora rau en la capacitat de trenar en el mateix discurs els fils de la història gran -la d’Europa al segle XX- i els de la història petita, la seva biografia particular, la d’una moscovita d’origen jueu que va passar una infància feliç a Berlín i París, i a principis dels trenta va tornar amb la família a Rússia, on viuria les purgues, la guerra, les campanyes antisemites, els interrogatoris del KGB i un munt d’humiliacions quotidianes. La mirada de Lunguinà sap reduir les coses al seu aspecte essencial. És capaç de recrear amb quatre pinzellades l’ambient terrorífic dels trenta o la persecució dels “cosmopolites desarrelats” (és a dir, els jueus) de finals dels quaranta. Cita, per exemple, un cas que seria grotesc si no fos tràgic: Konstantin Rudnitski, crític teatral, maltractat a totes bandes, per sortir de la misèria, va accedir a escriure sota pseudònim vituperis contra ell mateix… Malgrat tots els trasbalsos, la veu de Lunguinà és la d’algú que sap nodrir-se amb les coses bones de la vida (com ara el matrimoni, les amistats i els llibres que va traduir) i agrair a l’atzar el miracle de les casualitats afortunades. Gràcies a una d’aquestes casualitats, Lunguinà va poder retrobar, al cap de molts anys, alguns amics francesos de la infància, i va contribuir a difondre a Europa l’estenograma del procés de Joseph Brodsky, acusat de parasitisme social.

Quatre homes amb destrals

Entre tots els records que Lunguinà associa amb les peripècies de la història russa n’hi ha un de molt pintoresc. Un dia, el juliol del 1953, Lilianna, el marit i el seu fill són a Odessa, en un parc a la vora del mar. Caminen per un passeig a banda i banda del qual hi ha retrats enormes dels membres del politburó. De cop i volta, senten un soroll estrany, i una mica més endavant veuen quatre homes amb destrals que esbotzen el retrat de Lavrenti Béria, un dels candidats a la successió de Stalin, mort quatre mesos abans. Quedava clar que Béria havia estat destituït, i era un moment de tensió i d’esperança, que augurava canvis per a tothom. Els meus besavis, que ho van viure a Leningrad, em van explicar una anècdota d’aquella època que hauria encaixat bé a les memòries de Lunguinà. Al cap d’uns mesos de l’execució de Béria van rebre a casa una edició actualitzada de la Gran Enciclopèdia Soviètica. Al pròleg, l’editor convidava els subscriptors a enganxar sobre les pàgines corresponents a l’article sobre Béria unes altres pàgines, que venien en forma d’un suplement gruixut. Les omplia totes un article sobre Bering, o, més exactament, sobre l’estret de Bering: s’havia tornat més ample que mai, mentre que a l’edició anterior només ocupava quatre ratlles.

stats