El 2012 ha estat un any d'una gran fertilitat per als gèneres autobiogràfics i els llibres d'actualitat. A banda de la biografia sobre Jaume Vicens Vives i la de Neus Català, s'han publicat els dietaris de Joan Estelrich, la correspondència entre Allen Ginsberg i Jack Kerouac, una biografia exhaustiva sobre Leonard Cohen i les cartes del pare del periodisme gonzo , Hunter S. Thompson. En l'apartat de memòries cal destacar-ne, com a mínim, quatre: les del periodista Gay Talese, Vida de un escritor (Alfaguara); les de Nadejda Mandelstam, Contra tota esperança (Quaderns Crema); un nou volum de records de Joan Daniel Beszonoff, Les meues universitats (L'Avenç), i el tercer volum de memòries de Jordi Pujol (Proa). Pel que fa als llibres d'actualitat, la independència de Catalunya ha estat una de les tendències innegables, juntament amb la crisi econòmica. Cal destacar també aportacions menys previsibles, com el llibre de converses amb Teresa Forcades i una breu història de la Rambla.

Un cel de plom

Neus Català és l'última supervivent catalana dels camps de concentració nazis. Va passar quinze mesos tancada a Ravensbrück i Holleschein, i allà va ser testimoni de les atrocitats més terribles, que set dècades després no només recorda sinó que ha pogut explicar-les a la biografia novel·lada que n'ha escrit Carme Martí. A Un cel de plom (Amsterdam / Roca) recorda la dolorosa experiència al mateix temps que explica com va poder sortir-se'n. Amb 96 anys fets, Català segueix defensant l'humanisme, afirmant que "s'ha estimat les persones" per sobre de tot.

Perquè la vida no basta

La vida del jove estudiant Michael Damiano va canviar quan va conèixer Barceló i ell el va convidar a passar una temporada a París, on li va obrir les portes del seu taller. A partir d'aleshores va viatjar amb ell a Ginebra, Barcelona i fins i tot a Mali i va tenir accés al cercle de l'artista, incloent-hi la família, els amics i col·laboradors. El llibre és el resultat d'aquest procés d'investigació personal i relata la història de la trobada entre l'autor i l'artista i la vida singular de Barceló, des dels anys radicals de pobresa a Palma fins als grans projectes públics i els seus èxits i frustracions.

Amb el corrent de proa

Aquesta obra no s'ocupa de la tasca historiogràfica de Jaume Vicens Vives, sinó de com la falta de llibertats va portar alguns homes de la cultura a la política. El corrent de proa que alenteix l'avenç d'un vaixell és la metàfora de les contrarietats amb les quals es van haver d'enfrontar l'historiador i molts altres intel·lectuals per sobreviure al desmantellament cultural que va comportar la victòria franquista. Després d'encarregar-se de les biografies de Batllori i Riquer, Cristina Gatell i Glòria Soler han dedicat anys d'estudi a una figura clau de la Catalunya de la primera meitat del segle XX.

El xalet de Puigcerdà

El periodista Jordi Finestres presenta el resultat d'anys de recerca que han culminat en la presentació d'una història commovedora que relata la fundació de Plan el 1937, una ONG dedicada a apadrinar nens víctimes de la Guerra Civil. El relat parteix de les persones que la van fer possible, però sobretot se centra en aquells nens perduts entre l'horror de la guerra i retrobats gràcies a l'amor i la generositat. Un relat humanitari, desconegut fins ara i de gran interès històric. La història inèdita de John Langdon-Davies, que narra com l'ONG més antiga del món neix a Catalunya l'any 37.

Capitalisme Cibeles

Advocat, polític i comentarista d'opinió, Francesc Sanuy reuneix a Capitalisme Cibeles una selecció dels seus millors articles, que tenen com a voluntat aclarir el funcionament de la jungla del diner i del centralisme econòmic que regeix a Espanya. El llibre és tan explícit com el seu subtítol -"Com es reparteixen el pastís les grans empreses espanyoles"-, i arriba tres anys després d' Els plats trencats. Banquers, polítics i ciutadans: culpables i víctimes de la crisi econòmica (La Magrana, 2009). Amb Capitalisme Cibeles , l'advocat torna a fer lluir la seva veu crítica i lúcida sobre l'actualitat.

Delenda Est Hispania

Durant els últims mesos, la independència de Catalunya ha estat motiu de nombrosos assajos i novel·les, entre els quals destaca Delenda est Hispania , que ha tingut una molt bona acollida dels lectors. Expert en dret internacional i en relacions internacionals, Albert Pont dedica un ambiciós estudi als canvis que tindrien després de la proclamació de la independència de Catalunya. Pont hi afirma que els actius de l'estat espanyol al territori passarien al català, i es constituiria una conferència internacional per repartir el deute. El procés podria acabar amb la dissolució d'Espanya.

Teresa Forcades

Converses amb Teresa Forcades ha estat, sens dubte, un dels llibres revelació del 2012. Publicat per Dau, el volum ha esgotat una edició rere l'altra a partir de les preguntes i les respostes entre una de les monges catalanes més populars del moment i la periodista Eulàlia Tort. Els lectors podran conèixer més a fons què pensa Forcades sobre una gran diversitat de temes: de la vivència religiosa a la indústria farmacèutica, de la necessària renovació de l'Església a l'excés de medicació a les nostres vides, el paper de les dones i la crítica del model de societat que s'està construint actualment.

Breu història de la Rambla

Fidel a l'esperit planià -que portaria a dedicar al geni de Palafrugell tot un assaig-, Enric Vila publica un llibre que va més enllà de les vicissituds i les anècdotes costumistes sobre la Rambla de Barcelona. El periodista en ressegueix la història a través de les valoracions i descripcions que n'han fet autors com Stendhal, George Sand, Hans Christian Andersen, Hemingway, Baroja, Sagarra, Monzó, Dalí i el mateix Josep Pla. L'evolució d'un dels carrers més emblemàtics arriba fins al present més estricte: "La Rambla és tan universal que sempre ens ha dit: «Use me or lose me» ".