I quan dic sexe vull dir ni més ni menys que sexe, i no, com a la sèrie Sexe a Nova York , beneitura. Aquestes memòries d'una dona galant que respon al nom de Fanny Hill són filles de la Il·lustració -d'on sorgí també un altre apòstol de la copulació: el Marquès de Sade-, i no tenen res a veure amb el puritanisme de la novel·la victoriana, en què el plaer ha d'anar acompanyat de la culpa i el càstig.

John Cleland, el seu autor, va néixer a prop de Londres el 1709 o 1710 i va créixer a la gran capital, fill d'una antiga però pobra família d'origen escocès. Va estudiar a la prestigiosa Westminster School i els seus pares es tractaren amb algunes de les lluminàries de l'època, com Horace Walpole, Alexander Pope i lord Chesterfield, que va escriure unes educatives cartes al seu fill a Acantilado. Als 18 anys arribà a Bombai contractat per la Companyia de les Índies Orientals, on progressà ràpidament gràcies a la seva facilitat per als idiomes. De tota manera, va tenir amb l'empresa una relació tibant, sobretot quan defensà, com a advocat, una dona índia esclava que havia estat violada; i en l'època en què escrivia Fanny Hill publicà un pamflet contra els propietaris dels bordells de Londres perquè mantenien les seves treballadores en un règim d'esclavitud.

Fanny Hill , la seva obra més famosa, se li va acudir tancat a la presó de Fleet Street per un assumpte de deutes. Hi ha qui diu que havia escrit una versió prèvia a quatre mans amb el seu col·lega Charles Carmichael -un comte escocès que tenia un germà que era arquebisbe de Dublín- mentre era a l'Índia. El fet és que finalment va aconseguir pagar els deutes, però, com ens podíem esperar, acabaria tornant a la presó per obscenitat després de la publicació de la novel·la. Cleland moriria amargat, esquivat per la societat i amb l'única companyia d'una vella serventa que, segons James Boswell, era molt lletja. Però ens deixà aquestes pàgines plenes de vida, barreges carnals i alegria de viure que componen la seva gran aportació a la literatura anglesa.

Provar fortuna a Londres

La novel·la de Cleland entra de ple en el gènere del l'explotació sexual: la denúncia dels abusos com a excusa per mostrar-los amb profusió. L'argument és gairebé una prefiguració de Dickens: una noia de poble es queda sense pares ni parents i decideix anar a Londres a provar fortuna. Pel que hem anat contant fins ara, es pot imaginar ja que des de la seva arribada a la capital es veurà embolicada en tot tipus d'explotació del seu cos: des de la venda de la seva virginitat -quan hi arriba només té 15 anys- fins a la revenda de la mateixa virginitat perduda gràcies a un hàbil enginy que no desvelarem. I enmig coneixerà una àmplia varietat de relacions amb els homes: l'amable, el porcot, el comprensiu, l'esquifit i, naturalment, també l'amor en els braços d'un noi deliciós i ben plantat. Però tot i l'abundància de trobades sexuals que hi llegim, la varietat n'és molt escassa. Les noies que apareixen a Fanny Hill -ella inclosa- semblen necessitar molt poc per excitar-se, gairebé la simple visió d'un membre erecte, un detall que, combinat amb el minso foreplay , ha portat molts estudiosos a pensar que John Cleland era homosexual i que va escriure les pàgines d'aquesta novel·la amb poc coneixement de primera mà.

Però tot això té poca importància, perquè la qüestió és que, llegida ara, l'obra de Cleland té una força literària i un cinisme contagiós que resulten força tonificants: "Si he pintat el vici amb els seus colors més alegres, i l'he engalanat de flors, ha sigut exclusivament per sacrificar-lo de la forma més digna i més solemne a la virtut", hi podem llegir. L'estil de Cleland, d'una profusió rococó que el traductor Xavier Pàmies recrea amb magistral delectació, és capaç de demorar-se en l'acte sexual, ja sigui la seva pràctica o la seva contemplació, durant pàgines i pàgines en què l'autor esprem totes les possibilitats figuratives de la llengua anglesa per contar el mateix amb totes les seves varietats expressives, en una lectura que, per motius figurats i figuratius, resulta una immensa font de plaers.