BarcelonaEl premi Lletra d'Or és una distinció privada i independent de qualsevol institució o empresa editorial que, des de 1956, es concedeix a Barcelona, i premia cada any aquell llibre que el jurat considera que és el millor que s'ha publicat l'any anterior en llengua catalana. El primer guanyador del Lletra d'Or va ser Salvador Espriu per 'Final del laberint', i el segon, Josep Pla per 'Barcelona'. Entre els guardonats del Lletra d'Or, que s'acosta als 60 anys de trajectòria, hi ha Mercè Rodoreda per 'Mirall trencat' (1976), Joan Brossa per 'Rua de llibres' (1981), Terenci Moix per 'El sexe dels àngels' (1993), Quim Monzó per 'Vuitanta-sis contes' (2000) i Jordi Puntí per 'Maletes perdudes' (2011).

Els tres últims guanyadors han estat Perejaume, que va aconseguir el Lletra d'Or per 'Pagèsiques' (2012), Josep Pedrals, que se'l va emportar amb 'El romanço d'Anna Tirant' (2013) i Joan-Lluís Lluís, amb 'Les cròniques del déu coix' (2013).

El guardó consisteix en un botó de solapa d'or, creat pel joier Manuel Capdevila i Massana, que representa la lletra grega "phi" (Φ), símbol clàssic de l'equilibri. El jurat d'aquesta edició estava integrat per David Plana, Llucia Ramis, Ada Castells, Mercè Pons, Heura Marçal, Ricard Biel, Sebastià Alzamora, Salvador Macip i Bernat Puigtobella.