Metzina rima amb petxina
J.V. Foix (1893-1987) no publicaria cap llibre fins ben entrada la trentena. L'any 1927 sortiria a la llum Gertrudis , i cinc anys després, KRTU , llibres de prosa poètica en què mostraria els seus vincles amb les avantguardes (i especialment el surrealisme). Amic de Joan Miró i de Salvador Dalí, la prosa meticulosa i eufònica de Foix és la clau d'entrada a un món poblat per éssers enigmàtics i situacions fantàstiques, sempre exposades amb una correcció ressenyable. "Melancòlicament, però, constato que el vocabulari i la gramàtica i fins i tot la prosòdia de Foix estan pensats per a un lector que hagués viscut en un país lliure, on la parla catalana no hagués estat proscrita", va escriure Pere Gimferrer al pròleg d'una de les antologies més conegudes de l'autor, fent esment del recargolament formal del primer llibre de poemes de l'autor, Sol, i de dol . Publicat l'any 1947, el llibre conté una de les divises essencials de tota la seva obra: "M'exalta el nou i m'enamora el vell". També són d'aquest llibre els quatre versos més recordats del poeta: "És quan dormo que hi veig clar / foll d'una dolça metzina, / amb perles a cada mà / visc al cor d'una petxina".
L es irreals omegues (1949) i Onze Nadals i un Cap d'Any (1960) completen el triumvirat de llibres que els lectors de l'ARA podran aconseguir aquest diumenge.