Barcelona“«S’han equivocat amb el rànquing dels més venuts, no saben comptar», diuen. Almenys parlen de llibres!”, exclama Eric del Arco, president del Gremi de Llibreters, mentre atén els lectors devots que compren més enllà de la diada a la Llibreria Documenta de Barcelona. Joan Carles Girbés, director editorial d’Ara Llibres, també dona la benvinguda a la polèmica del ball de noms dels més venuts de Sant Jordi, "sempre que es parli de literatura". Les llistes de més venuts orienten els llibreters i els editors sobre els llibres pels quals han d'apostar, impulsen alguns escriptors per arribar a més gent i aproximen als gustos majoritaris dels lectors. Tot i així, el sector del llibre es divideix a l’hora de trobar-li la utilitat i se'n qüestiona la lògica competitiva.

Com es gesten les llistes

La llista de la diada de Sant Jordi és provisional. Les vendes no es poden comptabilitzar fins 10 dies més tard, quan surt la definitiva. La llista es gesta comparant dues fonts: d’una banda, la plataforma LibriRed, que registra un 50% de les vendes totals –les que corresponen a prop de 230 llibreries físiques de tot el país– i no suma, per exemple, les d’Amazon o El Corte Inglés; de l’altra, l’empresa GfK, que fa una ponderació estadística d’una mostra d’algunes llibreries. Per tant, són dades indicatives i “mai seran 100% reals”, afirma Del Arco. 

Enguany la distància entre les primeres posicions era tan minsa que hi ha hagut modificacions en el registre definitiu, un fet que ell considera motiu de celebració perquè indica la diversitat de lectors que hi ha a casa nostra, reafirmada per la varietat d’editorials que apareixen a la llista. Els deu llibres més venuts representen només un 7% de les vendes de Sant Jordi i cada vegada la venda d’exemplars està més repartida més enllà de les posicions del rànquing.

Obsessionats per les classificacions

El Gremi de Llibreters està obert a fer canvis i es planteja no incloure posicions a la llista provisional –“així ningú se sentirà estafat”–, però entre les seves opcions no entra abolir-la, perquè un any que van deixar de fer-la es van acabar elaborant llistes alternatives: “La gent necessita saber com ha anat. Les llistes ens van bé per classificar”. De fet, Del Arco considera que les lògiques competitives són a tot arreu, i el sector del llibre no se’n salva: “Molta gent funciona així. Quanta gent tria el destí vacacional amb més likes a Instagram?"

Escriure llibres no és com jugar un partit de futbol

Mentre els llibreters tornen a la normalitat, els escriptors han tingut motius per reflexionar sobre com els afecta la llista de Sant Jordi, però també les llistes setmanals de més venuts. “Et sents instrumentalitzat. No som cavalls de carreres”, afirma Llucia Ramis, que confia que els escriptors escriuen per amor a la literatura i no per competir: "Si no, ens dedicaríem als esports”. Les llistes de més venuts són "pur màrqueting" i només demostren que “la promoció ha sigut eficaç”, considera l’escriptora Premi Anagrama 2018 amb Les possessions. Si fos per ella, es podrien eliminar, perquè suposen “una estratègia de la indústria que no és bona per a la nostra literatura, en què en comptes de competir ens hauríem d’ajudar els uns als altres”. Si els mitjans dediquessin a la cultura tot l’espai i el temps que hi haurien de dedicar, no caldrien llistes i la gent podria triar, afegeix Ramis. 

També les prohibiria l’escriptora Care Santos, que ha publicat recentment El boig dels ocells (Columna). L’any que va guanyar el premi Ramon Llull amb Desig de xocolata (Planeta), el 2014, va ser la segona de la llista. “Va ser el pitjor Sant Jordi de la meva vida perquè no vaig poder gaudir-ne com m’agrada”, assegura. Aquest any no hi apareix, però no li sap greu: “Tots sabem que no passa res, perquè el més venut per Sant Jordi ven poc comparativament”. 

L’escriptor afortunat que encapçala finalment la llista de ficció en català d’enguany és Xavier Bosch, amb 32 de març (Univers), i ja va ser el més venut el 2021 amb La dona de la seva vida (Columna). Com a escriptor i periodista, atribueix el caràcter competitiu dels fets a les lògiques dels mitjans: “Necessitem titulars i dades. Si les fem servir en tots els àmbits de la vida, per què no hem de quantificar les vendes de Sant Jordi?”. Les vendes es tradueixen en fer arribar les històries a la gent, i és per això que Bosch agraeix premis i rànquings: “Voler ser un loser són ganes d’amargar-te la vida”.

Competir pel cor dels lectors

Ser a les llistes sembla que tampoc no és l’objectiu dels editors, però aparèixer-hi "beneficia les vendes i la perdurabilitat d’aquells llibres", apunta Joan Carles Girbés, d’Ara Llibres, que no ho veu “com una cursa o un campionat” perquè la competició, en tot cas, és per guanyar-se “el cor dels lectors”. Tot i que tenen en compte que la llista és sempre aproximada i que el sistema editorial està basat en novetats i és molt volàtil, les llistes els són útils per detectar interessos o buits en temàtiques que funcionen en castellà i que els lectors no poden trobar en català. De fet, Girbés dona molt de valor a les llistes perquè les associa amb bona salut literària i creu que no tenir-ne és simbòlic i que ofereix “una sensació de pobresa i solitud”. 

Al marge de la competició queden les editorials petites com Fonoll, que tenen dificultats per aparèixer als rànquings. “No juguem aquesta lliga”, diu la coordinadora, Anna Pérez, que ho atribueix a la falta de capacitat de fer una gran campanya en comparació amb grans grups editorials. Amb tot, no amaga que els agradaria estar entre els més venuts, i qüestiona el pudor que hi ha en l’àmbit literari a barrejar cultura i beneficis: “No és un sacrilegi. Tot i que ens hi dediquem per amor a la literatura, les editorials són un negoci”. Pérez proposa llistes amb més informació que incloguin la facturació de les editorials per veure quan s’ha invertit en promoció, o que posicionin els llibres que més han perdurat en el temps, i es pregunta fins a quin punt condicionen els lectors o si els més venuts són també els més llegits.

Entre els clients de la llibreria La Central del Raval de Barcelona, un dia qualsevol la setmana després de la polèmica, hi ha disparitat d’opinions. El Juanmi, de 26 anys, es fixa en els premis, però no consulta les llistes, i tampoc ho fa el Carlos, de 28 anys, que sempre va directe a la secció de novetats. La Victòria, de 66, no se’n perd ni una, i les fa servir si ha de regalar un llibre, però no es deixa influir en la seva tria: “No em vull comprar un llibre perquè toca”. La Paz, de 58 anys, també hi és adepta: "Me les miro per saber si hi ha alguna cosa molt saborosa que m’estic perdent".