Barcelona1. Ha estat bonic viure en l'ampli camí de la incertesa, i espero continuar-hi vivint fins al final

2. Només poden sentir-se incompresos els que pateixen aquest greu defecte: voler ser compresos.

3. Les coses que no s'entenen són els senyals que ens fa la vida per avisar-nos que no és introduïble en un programa d'ordinador.

4. La sinceritat i la mentida són dues eines igualment perilloses, però una s'enduu el respecte i l'altre el menyspreu.

5. El perfeccionisme és la coartada de la inseguretat.

6. Sóc probablement un racionalista frustrat per l'entusiasme.

7. Em faran el favor de creure que l'última frase que voldria dir és: "No tinc més remei que morir-me, perdonin les molèsties".

8. El silenci és el germà cridaner de la soledat.

9. La recerca del silenci perfecte és una obsessió disfressada de poètica o d'espiritualitat.

10. La condició humana no existeix, existeixen les condicions humanes, un plural d'infinites variants.

11. La sensibilitat és, a vegades, l'etiqueta que pretén ser ennoblidora de greus defectes de relació humana, per no dir d'estructura psíquica.

12. Qui és capaç de dir d'ell mateix que és sensible, és que precisament no té gaire sensibilitat.

13. No m'alimento del passat, no ja de l'infantesa, sinó d'abans d'ahir.

14. No em sento hereu de mi mateix, és com si cada matí nasqués pobre per fer-me immediatament ric amb un nou bitllet de vida.

15. Vuit plantes i vuit dècades de vida són molts graons. Però no hi arribo fatigat.

16. La primera flassada de la temporada. Com si digués: "tranquil, ja t'he fet el niu". I m'endormisco amb un petit somriure.

17. Si es té una casa davant el mar, només es pot escriure deixant de mirar-lo. Quan un escriptor treballa no veu res del que l'envolta.

18. Potser la memòria neix de les excepcions.

19. El més important, entre dos amics, són els moments de silenci.

20. Davant les àmplies vistes la meva capacitat de resistència aviat defalleix. Enyoro la proximitat.

21. El meu problema davant les creences religioses és el llenguatge. No puc evitar prendre-me'l seriosament, i em cau l'ànima als peus.

22. Sóc un impur, i la sovint menystinguda impuresa em dóna la llibertat

23. De tant en tant una arítmia cardíaca. Potser perquè el ritme del tecleig a la màquina és per definició arítmic, i fa molts anys que l'exercito.

25. Notícia per a puristes: la vida, l'art, els plaers són una barreja d'ingredients.

25. "Ser o no ser", va dir el clàssic. Davant algunes proclames essencialistes resisteixo la temptació de preguntar: "Digue'm què tens i et diré qui ets".

26. "El color és l'expressió i el sofriment de la llum" va escriure Goethe. Que la llum pugui sofrir és una afirmació extraordinària. Hi ha poetes que ho saben tot.

27. Bastants lluitadors s'exigeixen no perdre en res. Fins i tot volen manar en allò que s'escapa del seu poder.

28. En comptes de preguntar-me què penso de la joventut o de la crisi de poder, uns estudiants volen saber què se s'ha fet de les meves velles sabates Church. Magnífic.

29. Per escriure el temps no es pot comptar amb el rellotge. Necessitem tot el temps que hem viscut.

30. Els forts només poden alliberar-se de l'angoixa amb un gest visible de feblesa.

31. No tinc "tècnica d'inspiració". Deixo, senzillament, que l'aire de les coses entri en mi.

32. La idea que una pregunta obliga sempre a una resposta és una creença que converteix l'educació en coacció.

33. Tots volem elogis. Alguns ens conformem a esperar el miracle. D'altres han après a exigir-los, dissimulant amb afalacs.

34. Un escriptor ha de reconèixer que no fa allò que vol sinó allò que pot.

35. Churchill i De Gaulle sabien amb quina precisió i quin ritme havien d'adreçar-se als ciutadans, quan la comprensió era fonamental. Però ¿no és sempre fonamental la comprensió?

36. La màquina d'escriure està en la nòmina de la meva vida. Com la pipa, com algunes cançons. Com la sirena de les ambulàncies que sovint passen cap al Clínic.

37. El viatge em situa en un lloc que no forma part del meu món habitual i, en conseqüència, m'obliga a prendre consciència de mi mateix i d'allò que m'envolta".

38. El nostre país és massa petit perquè es pugui reconèixer que un home és capaç de fer bé dues coses.

39. Hi ha molts escriptors, a vegades de primera categoria, que no arriben a ser personatges; i hi ha bastants personatges, sovint importantíssims, que amb prou feines saben escriure. Ser, alhora, un gran escriptor i un gran tipus no és gaire freqüent.

40. A casa no puc [escriure]. El silenci em distreu.

41. Una pipa és un ésser viu, nascut d'una arrel de bruc (...). M'ha animat per emprendre el camí, m'ha fet més plaent una aturada, i és l'amiga que al capvespre ha fet una mica de fum, m'ha fet una mica més jo mateix, quan he segut en un pedrís a mirar la gent que passava o els canvis de color del cel.

42. El dolor compta les hores, mentre que el plaer les oblida.

43. Escriure no és un altra cosa que una forma de pensar.

44. Sóc més fatalista que previsor.

45. Jo em vaig jubilar d'escriure poemes perquè em feia vergonya que se'm veiés tan feliç.

46. Si l'ignorant global reacciona amb una tranquil·la indiferència, el coneixedor parcial és possible que mostri intolerància.

47. La meva timidesa em posa dificultats quan he d'escoltar una frase amable que duri més de deu segons.

48. Les petites anècdotes són les que ens acabem emportant en el nostre equipatge de viatgers.

49. Per als qui som a la vellesa, viure s'ha convertit en un costum.

50. En el camp de la simpatia sóc més un aficionat que un professional.

51. Pensar una mica més del que és necessari és un acte arriscat, i per això els prudents no ho fan.

52. El coneixement total és una pretensió notablement ridícula.

53. La ignorància ens és naturalíssima, encara que ens sedueix disfressar-la poèticament i sovint en diem misteri.

54. Jo admiro bastantes coses que no estimo, i estimo algunes coses que no són admirables.

55. És difícil posar paraules a una emoció sense rebaixar-la.

56. La literatura que s'aguanta és la cèntrica –centrada en la natura de l'escriptor-, no l'excèntrica.

57. Procurem defensar-nos dels impertinents que volen que entrexoquem les nostres copes. El silenci sempre és millor que el clinc-clinc.

58. L'espontaneïtat és una qualitat innata, aturada; en canvi l'exigència del rigor formal ajuda a construir un procés de perfeccionament progressiu.

59. Només hi ha una manera de certificar que hem pensat alguna cosa: que la puguem explicar amb paraules.

60. Senzillamnet, tu escrius com et sembla i els altres tenen el dret de llegir-te a la seva manera –de tantes maneres diferents com lectors.

61. Tot el camp, és un clam / som la gent blaugrana / tant se val d'on venim / si del sud o del nord / i ara estem d'acord, estem d'acord / una bandera ens agermana

62. Un dels pitjors consells que s'ha donat en la història de la humanitat és aquell de 'conèixe't a tu mateix'.

63. Per a mi, escriure sempre ha estat com respirar.

64. Hi ha una ferida per cada estrella, / per cada núvol hi ha un trist record; / I defensant-me de la sang vella / Que tinc al cor / Jo fumo amb pipa i faig el cor fort.

65. Allò que és important / Només dura un instant (de la cançó de 'Casablanca')

66. Setze tones, i tu que n'has tret, / un dia més vell, i el deute més gran, / el cervell s'estova però les espatlles / són fortes... (de la cançó 'Setze tones')

67. Escriure per defensar una literatura és una idea que només pot adoptar un escriptor pretensiós.

68. Amb el llenguatge es poden fer les més diverses operacions. Però, com passa amb el bisturí, convé saber on es vol arribar.

69. El llibre parla al possible lector, i és impertinent que l'autor faci d'intermediari.

70. Publicar un article cada dia significa acceptar una dosi diària de fracàs.

71. A Catalunya, els aficionats sempre han tingut una gran consideració.

72. Si escriure és un ofici, i es dominen les bases d'aquest ofici, en principi és bo –i natural– que un escriptor escrigui molt.

73. Totes les paraules són una meravella.

74. El plaer és el fruit ocasional de la normalitat.

75. He dit i repetit que els dos indrets del món més apassionants, per a mi, més instructius, són l'Índia i Nova York.

76. La pregunta que no puc respondre, i que sempre em fan en un moment o altre, és la que em demana que jo generalitzi.

77. Quan aconsegueixo recordar un somni –fugaçment, un segon–, es tracta sempre d'escenes realistes. No m'empaita un drac ni estic tancat en la masmorra d'un castell.

78. El que després serà història comença cada dia, un dimecres qualsevol d'un any qualsevol.

79. Sempre m'ha agradat parlar amb la gent que no té la meva edat. Em passa el mateix amb l'ofici: salvant excepcions, m'estimo més parlar amb els qui en tenen un altre.

80. Des de jove, he passat moltes hores mirant atles. Com si, a força de mirar, d'imaginar, les serralades poguessin alçar-se del paper, i els rius fer-se mòbils.

81. Tinc la impressió que jo no escric per a una majoria ni per a una minoria, i això és una limitació com les altres, no una tria, encertada o desencertada.

82. Com a escriptor, els adjectius em fan una mica de por.

83. M'agraden els sons artificials, els que ha inventat l'espècie no pas per fer bonic, sinó perquè necessita fer-los. Jo necessito sentir-los. En l'artifici retrobo la complicitat de la condició humana.

84. Miro la corrua de formigues i és com llegir una novel·la d'aventures, o potser policíaca.

85. El temps va passant, però la festa segueix.