BarcelonaAls 85 anys i després de 30 com a director literari d'Edicions 62, Josep M. Castellet segueix al peu del canó presidint el Grup 62. Ara, celebra els 50 anys de l'editorial presentant el llibre 'Memòries confidencials d'un editor. Tres escriptors amics' on narra l'aventura de posar en marxa en ple franquisme una editorial que apostava per la cultura en català.

"Tenia la llibertat de fer el que em donava la gana i quan tens aquest vici és molt difícil que te'l treguin", ha dit avui, responent a com veu l'edició actual. Corria l'any 1962, en ple règim franquista, quan va néixer Edicions 62. "Es tractava que la literatura catalana deixés de ser provinciana, que és el que volia el Franquisme", ha explicat J.M. Castellet. Fitxat per Max Cahner, ha exercit d'editor literari d'Edicions 62 durant més de 30 anys. Ara que es compleix el mig segle d'existència de l'editorial, Castellet celebra l'efemèride amb un nou llibre: 'Memòries confidencials d'un editor. Tres escriptors amics'.

En la primera part del volum, Castellet s'acosta al lector per fer-li algunes confidències sobre l'aventura que va suposar posar en marxa en ple franquisme una editorial que apostava per la cultura en català. El text és el resultat de la revisió i no ampliació del pròleg del catàleg dels 25 anys de l'editorial, que mai no es va posar a la venda. L'editor deixa anar anècdotes, sorpreses i algun secret de l'editorial de la qual n'ha estat autor, editor i director literari, i d'uns anys que van "acabar bé" malgrat que al principi era "un merder" i que van haver de sobreviure a dificultats econòmiques i polítiques.

En la segona part del llibre, Castellet presenta, tal i com havia fet a 'Els escenaris de la memòria' i a 'Seductors, il·lustrats i visionaris', el retrat literari de tres escriptors amb qui va tenir una relació estreta com a editor, crític i amic: Salvador Espriu, Baltasar Porcel i Montserrat Roig. "La idea era buscar gent molt representativa de l'editorial i això m'era molt més fàcil amb els autors joves", ha explicat Castellet. "Són formats, en la part de novel·lística, una mica per les seves converses amb mi, no perquè jo determinés els seus llibres, sinó per l'enriquiment que suposa seguir el curs de l'elaboració d'un llibre", ha afegit.

El petit editor és imprescindible

Amb la perspectiva dels anys i des de l'actual presidència del Grup 62, Castellet té les coses clares: "Quan has estat al davant d'una editorial important, t'adones que el petit editor sempre és imprescindible, t'aporta aquella cosa que no t'aporta ningú més, t'obre un camí tot malgrat que porti una vida oscil·lant. Fa una feina fantàstica i envejaries publicar alguna cosa seva que potser no anirà bé, però que està molt bé".

"Tractar amb molts autors té un gran avantatge: passa una fauna molt variada i això t'enriqueix, és un regal", ha reconegut l'editor. "Jo tenia la llibertat de fer el que em donava la gana i quan tens aquest vici és molt difícil que te'l treguin", ha conclòs Castellet, responent a com veu l'edició actual