Cada mercat té les seves particularitats, i el món del llibre també. Mentre als països veïns sobta la presència de títols d'actualitat política, a casa nostra són una excepció. No resulta habitual disposar, en català, d'una obra que encari un fet tan recent –de fet, inacabat– com la revolució egípcia, i que ho faci a partir de la reflexió en temps real d'un intel·lectual com Al-Aswani, compromès amb la democratització del seu país.

A partir de diverses entrades del seu blog, datades entre febrer del 2005 i octubre del 2010, es construeixen tres capítols centrats en el nepotisme, la injustícia i la repressió. Tres xacres que, a parer de l'autor, acaben saturant la capacitat de resistència del poble egipci i provocant el derrocament del règim encapçalat per Mubàrak. Al-Aswani reitera com un mantra que "la democràcia és la solució".

Amb tot, l'ús del blog com a font única no acaba de ser del tot reeixida, ja que ni l'autor és protagonista directe ni hi ha hagut una reelaboració posterior que doti de coherència les entrades. La frescor i immediatesa no compensen prou la falta d'anàlisi de fons, l'absència d'una tesi explicativa més enllà de la vindicació democràtica, la reiteració d'exemples, la dispersió temàtica i temporal, i una aproximació excessivament acrítica i maniquea als esdeveniments. Paradoxalment, les aportacions més rellevants no són les anunciades claus per entendre "una revolució inevitable", sinó les notes sobre la mateixa societat egípcia. Sense voluntat d'exhaustivitat, resulta summament interessant la relativització sobre el futur paper dels Germans Musulmans, la denúncia de la gran imbricació entre el govern israelià i Mubàrak, la distorsió en la interpretació de l'Alcorà provocada per la ideologia wahhabita i l'analfabetisme, o el desencís que la doble moral occidental provoca entre els demòcrates.

Mancat de prou perspectiva per descabdellar els fets entorn de la plaça Tahrir, Al-Aswani ens apareix molt més encertat i valuós com a retratista social. No és ell un cronista polític i no ho és tampoc el seu llibre; però sí que és, en canvi, una bona entrada a l'Egipte present i real, més enllà de la notícia puntual.